Amor i llibertat

El 1943 van ploure poe­mes del cel de París. Els van llançar els avi­ons britànics. Milers de còpies d’uns ver­sos bellíssims que havia escrit en la clan­des­ti­ni­tat el poeta sur­re­a­lista Paul Éluard van entrar al cor de la població ate­mo­rida pels nazis. I van fer el seu efecte: van enfor­tir-la. Per­se­guit per la Ges­tapo, Éluard va fer arri­bar la seva poe­sia de com­bat a la Resistència fran­cesa dins d’una capsa de bom­bons. Va con­fiar l’entrega a la seva dona, Nusch, a qui ini­ci­al­ment havia dedi­cat el text. S’ho va repen­sar i va deci­dir con­ver­tir-lo en una decla­ració d’amor uni­ver­sal. Aquesta és la mera­ve­llosa història del famós poema Liberté, l’ori­gi­nal del qual llu­eix amb una llum que no s’apaga a l’expo­sició Pablo Picasso Paul Éluard. Una amis­tat sublim, que pre­senta el Museu Picasso de Bar­ce­lona. És una expo­sició, no per pas­sar-hi l’estona, sinó per resi­dir-hi un dia sen­cer i no voler-ne mar­xar quan el museu tanca les por­tes. Te la vol­dries empor­tar a casa. És casa. Éluard i per des­comp­tat que Picasso ens donen una lliçó rere l’altra del ser i del fer de la cul­tura com­pro­mesa. Avui és un gran dia per visi­tar-la. Per veure-la i per escol­tar-la. El museu ha orga­nit­zat una lec­tura contínua, de les dotze del mig­dia a les dotze de la nit, del mític poema d’Éluard. Cent per­so­nes del món de la cul­tura el lle­gi­ran en la llen­gua que vul­guin. S’hi suma­ran cent per­so­nes més del públic. A micro obert. Perquè ens torna a cal­dre cri­dar ben fort lli­ber­tat. Amor i lli­ber­tat.