Pedro i Pablo

Un govern cen­tral bipar­tit del PSOE i Uni­des Podem hau­ria de ser una bona notícia per a les pre­ten­si­ons de l’inde­pen­den­tisme català. És més pre­fe­ri­ble que no pas majo­ries abso­lu­tes de qual­se­vol dels dos par­tits majo­ri­ta­ris o una coa­lició del PSOE i el PP, que seria letal. És pre­fe­ri­ble perquè Igle­sias sem­pre ha dit que escol­ta­ria la pro­posta d’auto­de­ter­mi­nació i fins fa poc era par­ti­dari amb la boca petita de la cele­bració d’un referèndum. Sánchez, amb 120 dipu­tats, està dèbil i obli­gat a escol­tar i cedir per poder gover­nar. Val a dir que Joaquín Almu­nia, amb un altre con­text polític, va haver de dimi­tir quan va ser can­di­dat del PSOE la mateixa nit elec­to­ral perquè va obte­nir 125 dipu­tats. El 10-N només ha dei­xat la dimissió d’Albert Rivera. Un gest digne i obli­gat després del resul­tat des­astrós. Fins avui ningú més ha dimi­tit. Uni­des Podem, el movi­ment assem­ble­ari nas­cut el 15-M trans­for­mat en un Par­tit Pre­si­den­ci­a­lista ha pas­sat de tenir mes de sis mili­ons de vots ara fa qua­tre anys a bai­xar a tres mili­ons sense fer cap mena d’autocrítica. Tam­poc s’ha lamen­tat de res el Par­tit Popu­lar, que si bé ha pujat d’escons segueix per sota dels resul­tats de fa cinc anys i sense haver con­tes­tat els motius de la pujada de Vox sabent que part dels nous votants d’Abas­cal fins fa poc vota­ven el Par­tit Popu­lar.

Davant d’aquest pano­rama, un pos­si­ble esce­nari Pedro Sánchez i Pablo Igle­sias com­par­tint per pri­mer cop en la història democràtica d’Espa­nya un govern no pinta mala­ment per als pro­ble­mes que té Cata­lu­nya amb l’Estat espa­nyol, mal­grat que Espa­nya no té cul­tura de pacte. En la cam­pa­nya elec­to­ral, Cata­lu­nya va esde­ve­nir l’ase dels cops. El PSOE i Uni­des Podem van per­dre el temps durant més de sis mesos. Per aquests motius i d’altres els pac­tes i les bones inten­ci­ons de futur han per­dut cre­di­bi­li­tat, fins al punt que es fa difícil no creure que no hi hagi mani­o­bres que pro­vo­quin que l’abraçada de Pablo i Pedro no vagi a parar a la pape­rera de la història i que sor­gei­xin altres for­mes de govern que pas­sin fins i tot per dema­nar un pas al cos­tat de Sánchez. Avui el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat ha de pas­sar pel jut­jat, i ni Pedro ni Pablo tenen res a dir...