La Jonquera/Portbou

Els prop­pas­sats 11 i 12 de novem­bre pas­sa­ran a la història com unes jor­na­des cíviques i heroi­ques, en què molta gent, d’arreu de la nació cata­lana, va blo­car la mobi­li­tat, molt insos­te­ni­ble, de gran part del sud d’Europa, al punt geogràfic del Pertús, a l’AP-7, a l’Estat francès. Sobre això, m’agra­da­ria recor­dar que l’any 1992, és a dir ara fa 27 anys, que els emple­ats d’Agències de Dua­nes de l’Alt Empordà (de la Jon­quera i Port­bou) amb l’ajuda ines­ti­ma­ble dels emple­ats de les agències tran­sitàries del Voló (a la Cata­lu­nya del Nord) també van tallar aquesta fron­tera arti­fi­cial al mateix punt geogràfic. A més cal fer memòria, ja que l’any 1987 els cami­o­ners van blo­que­jar com­ple­ta­ment l’AP-7 i l’N-II, i el muni­cipi de Port­bou –amb una N-260 en aque­lla època en molt mal estat– va ser obli­gat a treure les cas­ta­nyes del foc al col·lapse monu­men­tal de la Jon­quera; però en aquell moment el poble de Port­bou va dir prou i també va tallar l’N-260. Ara, el 2019, a Port­bou tenim una nova car­re­tera, però a l’Estat espa­nyol no li dona la gana d’arran­jar el tram de l’N-260, de pocs quilòmetres, entre el poble i la rat­lla fron­te­rera al coll dels Beli­tres.

Amb tot això vull dir que tal com molt bé ha mani­fes­tat el pre­si­dent de la Cam­bra de Comerç d Bar­ce­lona, és molt pit­jor el dèficit fis­cal, l’espo­li­ació que pateix Cata­lu­nya, que no pas un dia i mig de talls a la fron­tera de la Jon­quera; a més, cal fer memòria i recor­dar que aquest dèficit fis­cal de 16.000 mili­ons anu­als con­tra Cata­lu­nya es remunta a l’any 1986 (abans d’aquesta data no hi ha xifres). D’altra banda, aques­tes històries de fron­tera; la Jon­quera/Port­bou (AP-7, N-II i N-260) posen de mani­fest d’entrada que l’Alt Empordà és la comarca més estratègica de Cata­lu­nya i que la mobi­li­tat a casa nos­tra, per culpa de l’Estat espa­nyol, és molt mal­gir­bada. Si l’any 1992, quan encara es des­pat­xa­ven els cami­ons a la Jon­quera n’hi pas­sa­ven cada dia 3.000, el 2019 en són més de 10.000 dia­ris. Això és insos­te­ni­ble. Què passa amb els trens de mer­ca­de­ries? Per què no es posa en marxa, des del port de Bar­ce­lona cap a Europa, el fer­rou­tage (cami­ons a sobre dels trens). En aquest sen­tit, al Voló, a la Cata­lu­nya del Nord, cada dia sur­ten dos trens llargs de fer­rou­tage, un cap a Ale­ma­nya i l’altre cap a Bèlgica. Com és que a l’Estat espa­nyol, ni els polítics ni les grans patro­nals no hi diuen res, sobre aquests dese­qui­li­bris, d’una mobi­li­tat tan insos­te­ni­ble que és, pràcti­ca­ment, ter­cer­mun­dista?