Jutges en contra

El procés català devora líders polítics o propostes de sortides a una velocitat de vertigen, perquè dominar la voluntat popular esdevé impossible al segle XXI. Les eleccions acaben obligant líders polítics a pactar malgrat que no es puguin veure, o a plegar. Els polítics que ho han assumit –alguns a força de clatellades– miren de fer gestos per reprendre el diàleg i buscar una entesa o simplement parlar-ne. En aquest context postelectoral s’emmarca que ERC faciliti tramitar el pressupost de l’Ajuntament de Barcelona, que els socialistes avalin la presidència de la Federació de Municipis a una alcaldessa republicana i que els tres partits independentistes es citin per consensuar una estratègia –qui sap si un vot conjunt– de cara a la investidura de Sánchez.

Per trencar el bloqueig i dialogar de veritat, bilateralment entre governs, per exemple, caldrà convicció. La política són gestos, però sobretot decisions, i la setmana que ve la mesa en funcions del Congrés dels Diputats decidirà si convalida el decret de control digital per aturar el Tsunami i el pla d’identitat digital català. En deu dies, els vots dels diputats i senadors catalans seran claus per renovar les presidències de Batet i Cruz al Congrés i el Senat... ja abans de la investidura.

Soroll mediàtic madrileny a banda, la justícia desbocada contra l’independentisme complica la distensió. L’Estat li va atorgar màniga ampla per posar fi al procés i ara li costarà frenar-la perquè actua sense proporció. Torra serà avui el primer president de la Generalitat jutjat en exercici del seu càrrec per desobediència. El TSJC no ha acceptat citar a declarar els jutges de la JEC que van obligar a treure símbols de Palau, per exemple. Hauria estat interessant saber quin és el seu concepte de llibertat d’expressió. Tercer president consecutiu de la Generalitat perseguit per la justícia, ja que Mas va ser inhabilitat i Puigdemont, destituït i encara perseguit. No cal recordar el judici al 1-O per veure com la justícia pot torpedinar els intents de ciutadans i de polítics, empesos pels primers, de cercar sortides a l’atzucac.