Acords

Estic lle­gint el lli­bre de l’Alba Cas­tellví Edu­car sense cri­dar, d’Angle Edi­to­rial. I l’altre dia vaig arri­bar al capítol titu­lat “Par­lar amb els fills per cons­truir la con­vivència i resol­dre pro­ble­mes”, que arrenca amb la importància de cons­truir acords. I ens recorda que, segons el dic­ci­o­nari, un acord és un pacte pel qual ces­sen les des­a­vi­nen­ces. I sense dei­xar el dic­ci­o­nari, veiem que fer una cosa d’acord és fer-la amb aque­lla unió que resulta d’una manera comuna de sen­tir, de pen­sar o d’obrar. Per això és impor­tant que uns i altres puguem expli­car com ens sen­tim davant dels pro­ble­mes de con­vivència. Cas­tellví sosté que com que les des­a­vi­nen­ces pro­vo­quen males­tar i a casa ens hi volem tro­bar bé i volem que s’hi trobi bé tot­hom, conèixer la manera de poder-nos ave­nir és fona­men­tal. I em va fer pen­sar. Per això els pro­poso de subs­ti­tuir “casa” per “país” i “nen” per “comu­ni­tat”. Si un acord és una decisió mútua­ment accep­tada entre les parts interes­sa­des, vol dir que les pro­pos­tes per resol­dre des­a­vi­nen­ces hau­ran de ser apro­va­des per tots els impli­cats perquè es puguin con­ver­tir en acords. Això és bàsic per dos motius. El pri­mer, perquè apren­dre a cons­truir acords amb els altres serà deter­mi­nant per tenir una vida feliç. I el segon, perquè pac­tar asse­gura resul­tats molt millors per a la con­vivència que no pas impo­sar reso­lu­ci­ons uni­la­te­rals. Cas­tellví afirma que un nen que pugui apren­dre a arri­bar a acords serà més res­pectuós, més fle­xi­ble i esta­blirà millors rela­ci­ons amb els que l’envol­ten. Quan hi ha un pro­blema difícil de resol­dre a casa, cal que el nen se senti part de la solució i no només del pro­blema. Si con­tri­bu­eix a tro­bar una idea per resol­dre el con­flicte, la solució pac­tada fun­ci­o­narà molt millor que qual­se­vol altra que deci­dim adop­tar a casa uni­la­te­ral­ment, sense ell. Com podem arri­bar a acords a casa amb el nen? Bus­car un moment ade­quat, par­lar de com ens sen­tim davant del pro­blema, expli­car que neces­si­tem la seva ajuda, dema­nar-li idees, pren­dre’n nota i triar-ne una entre tots dos. Si hi ha volun­tat, no és tan difícil arri­bar a acords.