Injustícies

Quan es va fer pública la sentència del judici, Amnistia Internacional va dir que l’estudiaria i n’emetria un informe. Van passar els dies sense que l’entitat es manifestés. Alguns van rebre el silenci amb suspicàcia: ¿Amnistia Internacional té connivències amb el govern espanyol? En rep subvencions? Al cap d’un mes el dictamen s’ha fet present. No és tant de temps. La sentència és llarga i de redacció enrevessada. Segurament han estat necessaris més de dos ulls per llegir-la. Tenim pressa. La pressa ens matarà. De fet, ja ens ha matat una mica.

No m’he llegit l’informe, però m’he quedat amb els titulars. D’entrada, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez no hauria de ser a la presó. De fet, ni hi haurien d’haver entrat. No calia ser Amnistia Internacional per saber-ho, però ja va bé que s’hi insisteixi. Denuncia també irregularitats durant el judici. Irregularitats, rai... “Conculcacions dels drets humans.” Això és molt greu. Parlem d’un país democràtic, no d’un paratge de coco i bambú. Democràtic, sí. El fet de ser-ho el deixa més en evidència davant els països de la Unió Europea. Un altre organisme internacional que va enviar observadors al judici també ha emès ara les seves conclusions. La llista d’irregularitats –i ja sabem què vol dir irregularitats en les seus judicials– és llarga.

Amnistia Internacional és una organització favorable a la independència de Catalunya? Home, entre els seus patrocinadors multitudinaris hi deu haver de tot, però tothom estarà d’acord que, com a entitat, de cap manera. Ho són, els juristes que van venir d’arreu per observar el judici? Alguns no devien haver sentit parlar mai de Catalunya abans ni tampoc de les aspiracions d’alguns, molts, dels seus habitants. Uns i altres s’han guiat per la llei, per la professionalitat, per la tècnica. Per la imparcialitat, paraula impressionant des de Salomó.

Les conclusions dels dos organismes han satisfet o resignat els independentistes: més raons a l’hora de recórrer a instàncies judicials internacionals. En canvi, els unionistes o constitucionalistes o com se’n vulgui dir les han rebudes amb indiferència o contrarietat. Ara sí que no els entenc. Interpel·lo els no independentistes impregnats de valors, d’humanisme, de religiositat: no els preocupa el prestigi de la justícia del seu país? Els va bé que Cuixart i Sànchez siguin a la presó? O les penes desmesurades? Més elemental: no els inquieta que una de les acusades, Dolors Bassa, sigui condemnada per un delicte que no va poder cometre? Una injustícia és una injustícia sigui quina sigui la víctima.

Tan cruel ha de ser la política? M’arribaria a fer por. Si un dia un adversari polític fos objecte d’una injustícia, jo també callaria o ho celebraria?