Aquí i a la Xina Popular

És molt difícil sepa­rar un judici de la seva sentència, de la mateixa manera que també sem­bla difícil sepa­rar una enti­tat dedi­cada als drets humans del país dels seus mem­bres. Un judici inclou la seva sentència, i una sentència és el resul­tat de tot el procés efec­tuat durant el judici. La con­clusió d’Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal de con­si­de­rar el judici con­tra els pre­sos polítics com a just i la sentència com a injusta sem­bla un exer­cici més propi d’equi­li­bris­tes polítics que d’ana­lis­tes freds sobre la situ­ació dels drets humans. Aquest judici just prové d’unes mani­o­bres arbitràries rea­lit­za­des per la ins­trucció del cas i de la volun­tat d’escar­ment de tots els apa­rells de l’Estat que hi van inter­ve­nir, des de la fis­ca­lia (“de qui depèn?”) fins als infor­mes dels guàrdies civils. La supo­sada (i qüesti­o­nada) pul­cri­tud tècnica del jutge Marc­hena en la fase cen­tral del procés no va ser més que el nexe ine­vi­ta­ble que por­tava d’una acu­sació exa­ge­rada amb volun­tat de cas­ti­gar a la sentència exem­pla­rit­za­dora sig­nada pel mateix jutge de 100 anys de presó en total per als pre­sos polítics cata­lans. Una for­ma­li­tat legal, un esforç tècnic d’apa­ren­tar neu­tra­li­tat davant dels ulls inter­na­ci­o­nals, un pont indis­pen­sa­ble per unir la volun­tat de càstig amb l’exe­cució final del càstig.

Tot i això, l’informe de les dele­ga­ci­ons a Espa­nya i Cata­lu­nya d’Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal sobre la sentència del procés con­tra els líders polítics i soci­als inde­pen­den­tis­tes ha tri­gat un mes a aparèixer i deci­dir sobre la qüestió, i ho ha fet amb els equi­li­bris pro­pis de qui ha hagut de transac­ci­o­nar posi­ci­ons per no ofen­dre del tot deter­mi­na­des sen­si­bi­li­tats. És molt fàcil deci­dir una opinió sobre con­flic­tes llu­nyans on som sim­ples obser­va­dors i tots ho fem. Però deu ser molt més difícil dis­cer­nir sobre nosal­tres matei­xos amb la valen­tia i hones­te­dat moral que apli­quem sobre els altres. Un judici és injust quan el seu ori­gen, i el seu final, estan vici­ats d’escar­ment i repressió política. Aquí, i a la Xina Popu­lar.