Reivindicant Ametlla

Marià Lorca, cap de llista de Cen­tris­tes de Cata­lu­nya a Figue­res el 1979, va estar a punt d’acon­se­guir l’alcal­dia, en el pri­mer Ajun­ta­ment democràtic, si hagués pros­pe­rat el canvi de cro­mos pro­po­sat per les cúpules dels par­tits: tot depe­nia que els Cen­tris­tes votes­sin el can­di­dat de CiU a l’alcal­dia Tor­tosa. Els con­ver­gents figue­rencs, però, van optar per l’acord amb les for­ces cata­la­nis­tes i van donar l’alcal­dia a Josep Maria Amet­lla (PSC), que va ser esco­llit per una àmplia majo­ria el 3 d’abril del 1979, però el 13 de juliol, en un ple muni­ci­pal secret i a porta tan­cada, va haver de ple­gar. Josep Maria Amet­lla i Peris (Bar­ce­lona, 1918-Figue­res, 1999), advo­cat i polític, un home d’idees soci­a­lis­tes, era fill del també polític i peri­o­dista Claudi Amet­lla, gover­na­dor civil de Bar­ce­lona i fun­da­dor de l’agència de notícies Fabra, l’embrió del que seria l’Agen­cia Efe. La família es va haver d’exi­liar pri­mer a França i després a Mèxic. En el seu retorn a Cata­lu­nya, el 1948, Josep Maria Amet­lla no ho va tenir fàcil, va aca­bar els seus estu­dis de dret, encara que, pel seu pas­sat repu­blicà, no va poder acon­se­guir la plaça de notari a què aspi­rava. El 1979 es va afi­liar al PSC i va ser pro­cla­mat alcalde, apos­tant per un únic com­promís amb el poble de Figue­res. L’exe­cu­tiva local del PSC no ho va enten­dre així, ja que pre­te­nia con­tro­lar i fis­ca­lit­zar l’alcal­dia, cosa a la qual Amet­lla es va negar. El “Soviet” –que es com es va defi­nir aque­lla exe­cu­tiva– va votar per una­ni­mi­tat reti­rar la con­fiança a Amet­lla, que en conèixer la decisió va espar­ra­car el car­net del PSC. Tot ple­gat va aca­bar amb la dimissió de l’alcalde en no acon­se­guir els suports per man­te­nir el càrrec. La poca visió política d’aque­lla exe­cu­tiva del PSC va posar en safata l’alcal­dia en mans de CiU.

Després d’un inex­pli­ca­ble silenci de més de 40 anys, per pri­mera vegada a Figue­res, i per mitjà d’Ate­nea del Casino Menes­tral Figue­renc, fa pocs dies, es va retre home­natge a qui va ser el pri­mer alcalde democràtic de la ciu­tat, i es va obrir un debat i una reflexió sobre la figura d’Amet­lla, i les cau­ses que van pro­vo­car la seva cai­guda de l’alcal­dia. Els soci­a­lis­tes figue­rencs encara no han reco­ne­gut el seu error. Només ho ha fet algun mem­bre d’aque­lla exe­cu­tiva, com Joan Armangué, que va fer públi­ca­ment autocrítica per “l’error col·lec­tiu que tots ple­gats vam come­tre”.