Winterson fa pensar

Quan llegeixes un bon llibre, el temps deixa de ser lineal: és com ser a casa i que s’aturi el rellotge, assegura Jeanette Winterson durant la conversa amb Bel Olid en un espai del CCCB ple com un ou i que la va rebre com si fos una estrella del rock. Per cert, quina bona feina està fent aquesta institució. L’escriptora britànica parla d’amor, de ciència i tecnologia, de l’esquerra i el Brexit, de llegir i escriure. Parla de la vida i parla tan bé com escriu. Divertida, original i profunda, Winterson ens emociona i ens convida a pensar i a actuar a través d’un món ple d’idees i frases precioses com: “En una relació mai som només tu i jo, la intimitat és una habitació plena de gent.” Amb la seva darrera novel·la, Frankissstein, com a teló de fons, aquesta veu indispensable de la literatura anglosaxona aporta reflexions com ara que només el vint per cent de les dones treballen en entorns tecnològics i el futur cada cop més robotitzat no pinta gaire bé per a nosaltres. Winterson defensa també que tothom té el dret a tenir vida privada, no la vida de Facebook, i que tothom té el dret a llegir i a escoltar música. Els nostres avantpassats llegien, pintaven i cantaven no per estar informats, sinó per entendre què sentien i què els passava. Quan llegim algú que va viure fa 150 anys i ens diu jo també vaig perdre la persona estimada o la meva ciutat també va ser devastada, això ens hi connecta i ens fa sentir més humans.