Actors anònims

Estic una mica inquiet. Dimarts vaig publi­car un arti­cle favo­ra­ble al doblatge de pel·lícules. Em pen­sava que rebria invec­ti­ves i he rebut algu­nes adhe­si­ons. No gai­res, però adhe­si­ons. Què ha pas­sat? ¿Ja es pot dir que la suplan­tació de veus en el cine té aspec­tes posi­tius? ¿O és que els lec­tors m’han dei­xat per impos­si­ble i cre­uen que no val la pena reto­par-me i dur-me la contrària? ¿O pot­ser no tinc lec­tors? Només sé que temps enrere, pren­dre par­tit a favor del doblatge era motiu d’ana­tema entre la intel·lec­tu­a­li­tat. Pot­ser és que no tinc lec­tors intel·lec­tu­als i tots són tan sen­zills com aquest peri­o­dista d’arti­cles d’ocasió.

Tot ha vin­gut per la mort de l’actor de doblatge Arseni Cor­se­llas, diu­menge als 86 anys. Havia nas­cut a Figue­res el 1933. Va pas­sar per la ràdio i va anar a parar als estu­dis de doblatge més pres­ti­gi­o­sos del moment, Voz de España, domi­ci­li­ats en una tor­reta de l’avin­guda del Tibi­dabo de Bar­ce­lona. Algun cop havia pas­sat per davant la tor­reta, quan els cape­llans ens duien a les atrac­ci­ons de la mun­ta­nya. Pen­sava: “Aquí posen veu a la pel·lícula que veuré diu­menge a col·legi.”

Cor­se­llas va començar doblant actors secun­da­ris, molts des­co­ne­guts. La gran opor­tu­ni­tat se li va ofe­rir el 1966. La pro­duc­tora ame­ri­cana Metro Goldwin Mayer aca­bava d’enlles­tir Doc­tor Zhi­vago, gran super­pro­ducció. Va exi­gir que, a Espa­nya, el doblatge de la pel·lícula fos impe­ca­ble. L’escrip­tor Miguel Deli­bes va inter­ve­nir en l’adap­tació. Consta excep­ci­o­nal­ment en els crèdits. Van ser reclu­tats els millors actius de Voz de España: Elsa Fàbre­gas (Julie Chris­tie), Rosa Griñón (Geral­dine Cha­plin), José Luis San­sal­va­dor (Rod Stei­ger), Josep M. Ange­lat (Alec Guin­ness), Felip Peña (Ralph Ric­hard­son), Roge­lio Hernández (Tom Cour­te­nay)... En papers menors, Joa­quim Díaz, Josep M. Caf­fa­rel, Car­men Robles... Car­men Robles havia doblat la Mar­ga­ret Dumont dels Ger­mans Marx. No es pot dema­nar més. Cor­se­llas va diri­gir l’elenc de joves i vete­rans. Es va reser­var la veu d’Omar Sha­rif, el pro­ta­go­nista. Tenia trenta-tres anys. El doblatge de Doc­tor Zhi­vago és encara avui exem­plar, insu­pe­ra­ble. Ja m’ho sabran dir, si la veuen o tor­nen a veure.

Els dobla­dors no tenen història. Ni nom. Per això em plau donar noms i expli­car-ne històries. ¿Quin és el nego­ciat dels dobla­dors, qui els aplau­deix quan tri­om­fen, qui els plora quan es moren? La Fil­mo­teca els abo­mina, les cerimònies de repar­tir pre­mis cine­ma­togràfics els igno­ren, els cinèfils volen lle­gir les pel·lícules... Els actors sem­pre es fan l’interes­sant dient que anti­ga­ment els del seu gremi no eren enter­rats en camp sagrat, sinó extra­murs. Al final l’exclusió glo­ri­osa ha que­dat reser­vada als anònims i esti­mats actors de doblatge.