Successos

El quadern negre

Tura Soler

El cas de la noia de la Jonquera

Fa 32 anys de la troballa del cadàver d’una noia no identificada, cas que al final es va poder resoldre perquè l’assassí, el marit, italià, es va delatar fent una pregunta

El 9 de gener del 1993 feia 50 dies que Maria Àngels Feliu havia estat segres­tada i no s’havia tro­bat cap ras­tre d’on podia ser, ni de si era viva o morta. Quan aquell dijous del gener del 1993 uns excur­si­o­nis­tes van avi­sar que havien tro­bat una dona morta en un des­cam­pat a la Jon­quera, els res­pon­sa­bles de la inves­ti­gació del segrest es van mobi­lit­zar perquè el pri­mer que es va sos­pi­tar va ser la pos­si­bi­li­tat que fos la far­macèutica segres­tada a Olot. No ho era, i es tar­da­ria temps a saber qui era. La dona, que va ser tro­bada prop del camí que va del veïnat de Sant Julià dels Torts al Mas Pobre, a uns 200 metres d’on lla­vors hi havia la duana, apa­ren­tava uns vint i pocs anys, era alta, 1,80 apro­xi­ma­da­ment, i tenia els cabells arris­sats, ves­tia un xan­dall de color fosc, anava des­calça i duia posa­des dues arra­ca­des. Però cap docu­ment ni objecte que pogués apor­tar cap dada sobre la seva iden­ti­tat. Alguns trets físics asse­nya­la­ven que podia ser magri­bina. L’autòpsia va reve­lar que l’havien vio­lat i assas­si­nat, l’havien esca­nyat.

La Guàrdia Civil va tenir fei­nes per iden­ti­fi­car-la. Ningú la recla­mava i el fet que l’hagues­sin tro­bat a peu de fron­tera i que tot apuntés que l’havien mort en un altre lloc plan­te­java la pos­si­bi­li­tat que la pogues­sin haver tra­gi­nat morta des d’algun punt de França o qual­se­vol punt de Cata­lu­nya o de l’Estat. I pas­sats uns dies van difon­dre a través dels dia­ris les fotos del ros­tre, de cara i de per­fil, de la noia, dema­nant ajuda a la gent per iden­ti­fi­car-la. Igual que dos anys abans havien fet, sense èxit, amb la noia de Port­bou tro­bada pen­jada d’un pi. Una família es va pre­sen­tar al tana­tori de Figue­res dient que es pen­sa­ven que es trac­tava d’una fami­liar seva que havia des­a­pa­re­gut. Es va com­pro­var que no era ella. Uns mesos més tard, va pas­sar un fet pecu­liar. Luigi Cecere, un ex cara­bi­ni­ere italià de 60 anys que viat­java cap al Mar­roc amb la família de la seva dona des­a­pa­re­guda, va pre­gun­tar als agents de la Guàrdia Civil de la Jon­quera si per allà s’havia tro­bat cap noia mar­ro­quina morta. La pre­gunta va estra­nyar molt als guàrdies, que van optar per aga­far les dades del vehi­cle amb què viat­java la família i reme­tre-les a la poli­cia judi­cial de la Guàrdia Civil de Figue­res, que inves­ti­gava el cas de la noia tro­bada assas­si­nada. Els agents d’inves­ti­gació van aixe­car les ore­lles i de seguida van sos­pi­tar que qui feia aque­lla curi­osa pre­gunta podia tenir relació amb el crim, ja que en cap moment ningú havia dit, perquè no se sabia, que la víctima fos mar­ro­quina. I així van saber que la noia morta era Hayate Achet­tou, nas­cuda el 4 d’abril de 1970 a Khe­ni­fra (Mar­roc). La denúncia de des­a­pa­rició l’havien posat tant els fami­li­ars que vivien a Masa­met (Occitània), on ella havia sigut vista per dar­rera vegada, com el seu marit, Luigi Cecere, de 60 anys, ex cara­bi­ni­ere, amb qui vivia a La Spe­zia (Itàlia), que va asse­gu­rar que ella havia de tor­nar a La Spe­zia en tren però que la va anar a bus­car a l’estació i no va arri­bar mai. La seva versió era con­tra­dictòria amb la d’ami­gues de la noia, que van asse­gu­rar que hi havien par­lat per telèfon i que els havia dit que havia arri­bat sense pro­ble­mes al seu destí. Bur­xant en el pas­sat de Cecere, els inves­ti­ga­dors van des­co­brir que tenia ante­ce­dents per delic­tes sexu­als, els dar­rers per haver dro­gat i abu­sat de dos joves sol­dats de lleva que va por­tar a casa seva, i també que les rela­ci­ons amb Hayate s’havien dete­ri­o­rat quan ella va des­co­brir que tenia tendències homo­se­xu­als. Luigi Cecere, l’home que va come­tre la imprudència de pre­gun­tar si havien tro­bat el cadàver d’una mar­ro­quina, era clara­ment sos­pitós. En una inves­ti­gació con­junta del jut­jat de Figue­res i el de La Spe­zia amb la Guàrdia Civil i la poli­cia ita­li­ana col·labo­rant, es va acon­se­guir que Cecere s’avingués a donar una mos­tra d’ADN. Va ser con­clo­ent. El seu ADN lli­gava amb el del semen que es va tro­bar al cos de la noia assas­si­nada i vio­lada. Cecere va ser jut­jat a Itàlia i con­dem­nat a cadena perpètua. Ell mateix es va con­dem­nar quan va fer la pre­gunta dela­tora a la Jon­quera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia