Dia negre

Avui és un dia negre. Con­su­mi­dors joves o amb la mateixa il·lusió efímera que molts joves s’han aixe­cat abans d’hora per poder com­prar tot allò que han des­co­bert, desit­jat i callat dis­si­mu­la­da­ment durant dies men­tre espe­ra­ven. Cor­rien el perill de fer tard, cor­rien també el perill de no ser dels pri­mers, que ni al súper, ni a l’híper, ni a l’hipo­ge­gant, ni als webs d’Ama­zon o dels dis­tribuïdors que­des­sin existències de tot allò que volien. Si és el que els ha aca­bat pas­sant, el Black Fri­day serà per a tots ells un diven­dres encara més negre. Lle­geixo uns estu­dis que diuen que els espa­nyols seran els euro­peus que par­ti­ci­pa­ran més en el Black Fri­day d’avui diven­dres. I per tant, doncs, també els cata­lans, que DNI, pas­sa­ports, cons­ti­tu­ci­ons i fins i tot urnes no són pro­duc­tes d’anar a bus­car en un dia de Black Fri­day. O en els dies que dura, perquè ja hi ha black fri­days que van començar ahir i d’altres que aca­ba­ran dilluns. Però el cas és que aquests mega­di­ven­dres del con­sum han pas­sat en poc temps de ser un dia o alguns dies de venda mas­siva i d’anar incor­po­rant com­pra­dors impul­sius a ser el dia o els dies que els con­su­mi­dors un xic més cons­ci­ents han estat espe­rant per poder com­prar a preu de ganga. Resul­tat? Duri el que duri el Black Fri­day, dies abans, cap d’ells no ha com­prat. Dies després, tam­poc no com­pra­ran. Just per això és perquè es comença a dir que és un mal negoci. Quin sen­tit té ofe­rir a preu de ganga tot de pro­duc­tes si el resul­tat és un desert de ven­des abans i després del Black Fri­day? Un fan­tasma recorre el nos­tre món unit del con­sum: el fan­tasma de la crisi. Ami­gues i amics: o peda­lem entre tots com­prant també una mica abans i una mica després de cada Black Fri­day, o tot això fotrà un pet que dei­xarà no aquests diven­dres, sinó les nos­tres vides, encara més negres.