De reüll
Un buit en el temps
Es tracta de continuar, o no, amb el capítol que es va començar a escriure l’1-O
No tenen la sensació de viure en una mena de buit en el temps? Després de diverses setmanes d’una activitat més que intensa, amb les protestes de rebuig a la sentència del Suprem, la campanya electoral estatal... Vivim uns dies amb el fre de mà posat. I amb totes les mirades fixades en ERC i en la decisió que pugui prendre amb relació a la investidura de Pedro Sánchez. El partit republicà sent l’alè al clatell de tot l’independentisme, amb les seves divisions i subdivisions incloses. És com si tothom estigués contenint la respiració, perquè el que acabi fent ERC marcarà les accions futures del sobiranisme. Unirà o separarà, debilitarà o enfortirà. Tampoc ho definiria com un cara o creu però sí que es tracta de continuar, o no, amb el capítol que es va començar a escriure l’1 d’octubre. Una vegada més, però, s’evita la unitat d’acció, i anem arrossegant retrets i malfiances del passat. Uns i altres.
I com acabarà tot plegat? Doncs malament si és dona suport al PSOE sense un compromís clar, escrit i encarrilat de diàleg polític, de tu a tu, i sense línies vermelles –cosa que ara mateix sona a ciència-ficció. I també malament si es torna a bloquejar la política espanyola i no es crea un govern. Perquè no és bo no tenir un interlocutor oficial i perquè, evidentment, ens culpabilitzaran de tots els seus mals. Resultat? El termòmetre de la catalanofòbia pujarà encara un parell de graus més. I si ara la calor ja és asfixiant...
