Festa mallorquina

Com que compro entrades per a totes les obres que dirigeix Oriol Broggi, no podia fallar amb Rostoll cremat, la que fins diumenge s’ha representat al Teatre Biblioteca de Catalunya. Hi vaig anar dissabte al vespre sense saber que era la penúltima funció. Tampoc no sabia ben bé de què anava l’obra. La meva confiança en Broggi és total. Ignorava també que hi hauria un final de festa. Altres espectadors estaven més informats que jo.

Rostoll cremat parla de com una Mallorca diguem-ne idíl·lica s’ha transformat en la plataforma turística mig a la deriva d’ara. L’autor i l’actor principal és Toni Gomila. Hi ha un teatre mallorquí –o balear– d’arrel popular que aquí no ens arriba. El meu cunyat Toni Artigues el valorava molt perquè, tot i el seu amateurisme i de vegades els seu reaccionarisme, es mantenia fidel a la llengua. L’obra de Toni Gomila dirigida per Oriol Broggi no té res d’amateur ni de reaccionària, és clar. El text és d’una gran qualitat i la interpretació, magnífica. Aquest Toni Gomila (Manacor, 1973) és un fenomen de l’escriptura i l’histrionisme. A més, és astut: basa el text en una rondalla popular mallorquina per solucionar un final que es presentava difícil. Bé, no els en dic res més, que després em renyen: “Per què ens recomana una obra que no podem atrapar perquè ja no la fan?” Només una cosa hi afegiré: la primera obra dirigida per Oriol Broggi que vaig veure, en aquest mateix espai de la Biblioteca de Catalunya, va ser Nadal a can Cupiello, del napolità Eduardo de Filippo. No en recordo gaire l’argument. Només puc dir que vaig riure com un boig. També que hi havia alguna cosa de decadent. Podem parlar d’un teatre mediterrani? Podem dir que Broggi i la seva companyia, La Perla 29, hi són sensibles.

I el fi de festa? N’hi va haver dos. Primer, tres actors més o menys vinculats a l’obra que acabàvem de veure, un mallorquí, un valencià i una catalana, ens van oferir vint minuts d’una obra per a nens que estan assajant i que va de la natural unitat de la llengua catalana. Parlen, canten, toquen les castanyoles, ballen la jota... El meu cunyat deia que la jota és el ball que uneix l’antiga corona d’Aragó. Posem els Països Catalans. Els Països Catalans es van fer presents dissabte al vespre a la Biblioteca de Catalunya. Va bé trobar algú que hi creu.

Les portes del fons de l’escenari es van obrir i els espectadors vam ser convidats, barrejats amb els actors, a degustar especialitats culinàries mallorquines: trempó, botifarrons, sobrassada i aquell pa imprescindible per fer sopes mallorquines que com que aquí no es troba fa més llarga la distància amb les illes. Per beure? Vi o cervesa. Aquí tenen l’Oriol Broggi seriós, sense mirar ningú, com si no conegués altre ofici, servint cerveses.