De set en set
Revisem la immersió
De la mateixa manera que si volem aplicar una recepta de cuina però ens canvien els ingredients haurem de variar el procés d’elaboració, seria lògic pensar que el model d’immersió lingüística que es va idear el segle passat mereix una sacsejada perquè potser no és tan vàlid com aleshores. Sacralitzar un model d’ensenyament i negar-li la revisió és un error que també ens pot conduir a posar fre a qualsevol millora. Personalment, no he conegut mai un nen o una nena que no domini la llengua castellana per culpa de la immersió lingüística –si passa, examinem-ho també–, però sí, en canvi, puc afirmar amb certesa que els estudiants que no tenen un reforç social i familiar del català no l’arriben a dominar mai, ni tan sols quan a l’escola s’evita la pràctica de saltar al castellà quan no toca. Cap debat que serveixi per millorar les competències lingüístiques de la canalla, també les d’anglès, no hauria d’estar vetat, com tampoc hauria de fer por repensar si serveix el mateix model per a un barri perifèric de l’àrea metropolitana que per a un municipi de la comarca del Berguedà. L’única cosa que realment ens ha d’atemorir és l’ús partidista que darrerament es fa d’aquesta discussió. Precisament per aquest motiu, el que convé és que la reflexió la protagonitzin els que més en saben, de la qüestió, que són els mestres i els lingüistes del país. Així doncs, revisem si us plau el model d’immersió lingüística, però amb els partits polítics tan lluny com sigui possible.