Veritats sobre el transport públic

La pro­pa­ganda ins­ti­tu­ci­o­nal fa el seu paper. I, com a tal, ahir li tocava enfor­tir el relat que les noves tari­fes del trans­port públic són un avanç per als usu­a­ris habi­tu­als del sis­tema. I és així, tal com s’exem­pli­fica en l’estalvi que per a molts supo­sarà la nova T-usual. Però reduir-ho tot a això és expli­car només una part de la història. Perquè també hi ha un con­junt de soferts viat­gers, de dins i fora de Bar­ce­lona, que per múlti­ples cir­cumstàncies no fan ser­vir, o no poden, el trans­port públic amb certa regu­la­ri­tat. I amb la puja de la T-10 en sur­ten pena­lit­zats. I una cosa més. La com­pe­ti­ti­vi­tat de metro, bus o roda­lies enfront del vehi­cle pri­vat no ve deter­mi­nada, només, pel preu. L’eficiència és tant o més impor­tant. I el dèficit, en això, és cla­morós.