Campanes polítiques

Campaners, artillers, gats, gossos... Doncs de què volen que parli? De política? Cada dia dono gràcies al fet de tenir la meva columna en aquesta pàgina que ho admet tot, que admet campaners i gats i gossos. Què faria, pobre de mi, destinat a les pàgines de política? No saben com admiro –i també planyo– els comentaristes que hi tenen lloc fix i que cada dia han d’extreure una idea del que l’actualitat ofereix.

Però a algú que escriu als diaris se li exigeix, per una inèrcia estranya, que publiqui una nota política de tant en tant. Ja ho faig. De vegades, amb profusió, i de manera seguida. Des de fa temps, estic inapetent, ho reconec, salta a la vista. El lector potser m’ho retreu. Campaners, gats, gossos... Encara si de l’article dels gats i els gossos se’n pogués extreure una conseqüència política...

Què volen que els digui? El problema polític català ha pres unes dimensions desorbitades que ja no sé per on agafar. El solucionarem amb un partit, ERC, abstenint-se perquè puguin governar el PSOE i Unides Podem? No ens trobem davant un conflicte entre partits que es pugui pal·liar amb una taula de negociació, la famosa taula de negociació i diàleg. El problema, el conflicte és de dimensió estatal. Europeu, diuen alguns. Hi ha implicats la corona, les instàncies judicials i legislatiu, les dretes i les esquerres, l’opinió pública, els “poders fàctics”... Tot això mereix no una taula, sinó una taulassa. Al mig hi ha els presos polítics. Alguns, la majoria, són d’ERC. Estan pendents de permisos, que depenen, en última instància, dels jutges. Ja hem vist la jeia dels jutges en tot el procés. Uns permisos denegats o restrictius poden fer que les negociacions d’ERC fracassin, ara o més tard. Hi ha també els exiliats. Com poden entrar en les negociacions d’ERC amb els partits que pretenen governar Espanya? Carles Puigdemont és el més il·lustre dels qui són fora. Té molt d’ascendent sobre molts, com es veu quan hi ha eleccions i s’hi presenta. Li serà de mal tolerar que ERC obtingui protagonisme, tret que el protagonisme l’obtingui per un fracàs. I consti que jo soc partidari que ERC faciliti que hi hagi un govern a Espanya que per fi reconegui que el conflicte amb Catalunya és de naturalesa política i no judicial ni policial. Més encara: soc partidari que els de Puigdemont s’afegeixin a l’acord i no el boicotegin.

Això espera el lector de mi? Doncs ja està dit. No cal que hi insisteixi cada dia. Si els polítics estan encallats, que em permetin parlar de campanes. Cugat Comas, campaner, em diu que, tot i la pluja inclement, les campanes van ser tocades per Santa Bàrbara. Hi afegeix: en acabat, els antics campaners anaven a celebrar-ho amb pa amb vi i sucre.