«Estás despedido, Manolo»

La irre­sis­ti­ble temp­tació d'un bon culer l'endemà de gua­nyar la lliga és lle­gir la premsa ene­miga amb més fruïció que la pròpia. Ahir, doncs, era el dia de com­prar el Marca, un mitjà que ha inten­tat man­te­nir un equi­li­bri impos­si­ble entre l'odi sos­te­ni­ble al Barça i l'ani­mad­versió total con­tra el seu propi entre­na­dor, Manuel Pelle­grini. Si per­dia el Barça, gua­nyava Pelle­grini; si per­dia Pelle­grini, gua­nyava el Barça. Com inten­tar sobre­viure en aquesta para­do­xal i angoi­xant dico­to­mia i no morir en l'intent? Com sigui i, sobre­tot, sense posar en dubte dos ele­ments sagrats: els àrbi­tres afa­vo­rei­xen el Barça i Flo­ren­tino és into­ca­ble.

Aquest còctel de peri­o­disme de l'absurd va escla­tar ahir. El diari con­clou: el Barça és un campió de lliga de justícia. Aquest sòlid argu­ment els dóna imme­di­a­ta­ment via lliure per des­ti­tuir defi­ni­ti­va­ment l'entre­na­dor Pelle­grini amb un «estás des­pe­dido, Manolo» que en temps de crisi, expe­di­ents de regu­lació, bai­xa­des de sous i atur mili­o­nari haurà fet molta gràcia als lec­tors sense feina.

El peri­o­dista que parla del Madrid s'escar­rassa a donar mil i un motius pels quals l'entre­na­dor, que s'entén que hau­ria d'haver con­ti­nuat si hagués que­dat campió, ha de ser defe­nes­trat. Però el diari tam­poc no pot con­tra­riar un dels seus prin­ci­pis ideològics: els àrbi­tres afa­vo­rei­xen el Barça. Així, en l'anàlisi set­ma­nal de la «seva» clas­si­fi­cació –«allò de la otra liga»– qui hau­ria meres­cut el títol és el Madrid. Així doncs el Barça –contrària­ment a allò que man­te­nen en la por­tada– no és un campió de justícia. Però si adme­ten ober­ta­ment això lla­vors Pelle­grini pot­ser no hau­ria de ser des­tituït. I aquesta sí que és una hipòtesi de tre­ball irre­nun­ci­a­ble que sor­geix de la infal·libi­li­tat del repre­sen­tant de Déu a la terra, Flo­ren­tino.