Gent il·lustre

A Mataró hem dedi­cat a Miquel Biada un car­rer, una plaça, un monu­ment i un ins­ti­tut d’ense­nya­ment. Miquel Biada és l’home que va unir Bar­ce­lona i la seva ciu­tat natal amb un tren, nove­tat que havia vist fun­ci­o­nar a Cuba. Par­lem del 1848. Sem­pre, un moment o altre, surt un his­to­ri­a­dor amb aires ico­no­clas­tes afir­mant que Biada no mereix tan­tes deferències perquè, a banda que la línia fer­roviària va ser un negoci en bene­fici propi durant la seva estada a Cuba, va exer­cir l’escla­vatge sense ànima ni com­passió. A Bar­ce­lona, l’alcal­dessa Colau ha des­pen­jat del pedes­tal el navi­lier Anto­nio López, marquès de Comi­llas, pel mateix motiu. A Bar­ce­lona sem­pre són més expe­di­tius. Ja poden: els res­ten molts altres fills il·lus­tres per exhi­bir. Què seríem a Mataró sense Miquel Biada? El dia de l’any que coin­ci­deix amb la inau­gu­ració del tren, l’alcalde situa una corona de llo­rer davant un medalló amb la seva efígie engan­xat al monu­ment que té davant de l’estació. Alguns diuen que el retrat, rèplica del que té a la gale­ria de fills il·lus­tres de l’ajun­ta­ment, no és el seu. L’artista es va basar en un gra­vat on apa­rei­xia Biada i els seus socis, i va pin­tar per equi­vo­cació un soci. Era més negrer? Ho era menys? No ho era gens i no cal treure’l?

Als ger­mans Thos i Codina tenim dedi­cats un car­rer i un ins­ti­tut. Aquests ens fan que­dar bé, però no els coneix ningú. Es deien Silví i Terenci. El més impor­tant és Terenci. Home de lleis, empre­ne­dor, cata­la­nista, peça impor­tant de la Renai­xença en els seus ini­cis. Jacint Ver­da­guer li va valo­rar viva­ment Lo lli­bre de la infan­tesa, recull de con­tes popu­lars per a nens. Va escriure La gani­veta, un abran­dat poema con­tra l’obli­gació que els cata­lans tenien de lli­gar amb una cadena a la taula l’eina de lles­car el pa. Thos hi veia el símbol de la sub­missió a Espa­nya. A l’ins­ti­tut tenen un gegant que el repre­senta. L’última vegada que va ballar va ser la vigília del pri­mer d’octu­bre del 2017, per man­te­nir obert tota la nit l’ins­ti­tut, seu elec­to­ral.

Tenim un pas­seig impor­tant dedi­cat a Car­les Padrós, un dipu­tat l’única relació del qual amb Mataró va ser de tipus elec­to­ral. A base de supli­car-li, va fer ser­vir la influència amb Madrid, on resi­dia, per impul­sar a la ciu­tat que li donava els vots una obra hidràulica que va posar fi a les inun­da­ci­ons del cen­tre quan plo­via fort. El 6 de març del 2002, el pas­seig va aco­llir una gran mul­ti­tud. Cele­bra­ven un cen­te­nari. Por­ta­ven coro­nes de flors i ban­de­res i samar­re­tes blan­ques. Vic­to­re­ja­ven Padrós. Vam des­co­brir que Mataró és l’única ciu­tat d’Espa­nya que té un car­rer dedi­cat a un dels fun­da­dors del Real Madrid, club i equip de fut­bol que aquest ves­pre s’enfronta amb el Barça en un par­tit que ha con­tribuït com res a pro­jec­tar al món el con­flicte català.