Catalanòfils

Gent d’arreu del món estima molt Cata­lu­nya tot i haver nas­cut i viure en altres naci­ons. Des­ta­quen intel·lec­tu­als que apren­gue­ren català i abra­cen la nos­tra cul­tura. A un d’ells, el geògraf francès Pierre Def­fon­tai­nes, l’IEC li ha dedi­cat fins avui una expo­sició de dibui­xos i lli­bres amb motiu del 125è ani­ver­sari del seu nai­xe­ment. El 1975 va escriure La Méditer­ranée cata­lane, una síntesi de geo­gra­fia inte­gral que comprèn l’arc que va del Ros­selló al sud valencià i la mar comuna a les illes Bale­ars i l’Alguer. Aquesta Medi­terrània cata­lana, deia el pro­fes­sor Def­fon­tai­nes, és “el país més visi­tat del món”. Ell el va des­criure com si l’observés des de l’espai marítim; i en va dibui­xar topants mun­ta­nyencs poc fres­sats pels turis­tes, com el poble de Lles­sui, el més alt de la vall d’Àssua, en el Pallars Sobirà. Un altre cata­lanòfil, el diplomàtic Ambler Moss, que escriu i parla català, es pre­senta com un ambai­xa­dor nord-ame­ricà a Cata­lu­nya en el subtítol del lli­bre (Qua­tre) bar­res i estre­lles que publicà el 2006. L’amic Xavier Ciu­rana el guià per Cata­lu­nya des que el 1964 va arri­bar a Bar­ce­lona de vicecònsol dels Estats Units. Des d’aquell lloc feu cos­tat a la causa de les lli­ber­tats ofe­ga­des per la dic­ta­dura espa­nyola. El 2014 signà amb altres per­so­na­li­tats mun­di­als el mani­fest Dei­xin votar els cata­lans. De Miami estant lle­geix premsa cata­lana. La lle­ial­tat d’algu­nes per­so­nes vin­gu­des de lluny amb una soci­e­tat i una cul­tura que van veure patir és més ferma que la de molta gent nas­cuda aquí.