Temps digital

Torno als anys setanta amb la interessant entrevista de Lluís Llort a l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú, a qui la Generalitat acaba de concedir la Medalla d’Or. Vallverdú, “pare del Rovelló”, és un nom mític per a la generació que vam créixer amb les novel·les de La Galera, el Cavall Fort, el Tintín (ja amb els renecs del capità Haddock en català) i, també, amb les aventures de Los Cinco i Los Siete Secretos, d’Enid Blyton. Recordo especialment del nostre autor un dels títols que ell mateix cita a l’entrevista, Bernat i els bandolers –amb il·lustracions del gran Llucià Navarro, si no m’equivoco–, un llibre que vam descobrir a classe en aquells temps de l’EGB.

M’ha fet somriure el moment en què Vallverdú confessa la dificultat que tindria ara per escriure literatura infantil i juvenil. “Els nanos tenen altres interessos. No puc escriure d’un nen que es fica dins d’un ordinador”, explica. Els pares amb fills adolescents saben bé de què parla, de les batalles perdudes contra mòbils i altres poderosos reclams. Una preocupació que comentava no fa gaire amb la bibliotecària Anna Soler, experta en aquestes coses i que m’insistia sobre la importància de despertar l’interès per la lectura ja des de l’edat més tendra. Com Vallverdú, jo tampoc sé com serà el futur món digital. L’únic que voldria és que els nens i nenes de demà continuessin vibrant amb la literatura, amb les històries que s’escriuran per al seu nou temps.