Troballes

El Bisbat de Girona i el capítol de la catedral de Girona han convocat per a demà a les dotze del migdia una roda de premsa per tal de fer la “presentació d’una troballa medieval a la catedral de Girona de gran relleu per al patrimoni cultural”. Hi intervindran Jordi Piña, director del Tresor de la Catedral; Anna Santolaria, mestra vitrallera i restauradora, i Mons. Francesc Pardo, bisbe de Girona. Esperem a demà per saber de què es tracta. Porto aquest tema a aquesta columna perquè, tot i que es tracta d’un tema gironí, pot tenir un abast més general. I ho faig també per subratllar que el patrimoni cultural i artístic és viu. Que s’hi ha d’intervenir, que sovint reclama treballs tècnics i que és un camp obert per a treballs especialitzats i per a la professionalització dels estudiants del màster en patrimoni natural i cultural de la Universitat de Girona. Sovint el patrimoni és només una presència latent que facilita la troballa, la descoberta. Cal netejar si es tracta d’un retaule o d’un vitrall, s’han de treure les capes de pols, s’han de consolidar les estructures malmeses. Cal excavar si es tracta de patrimoni arqueològic i també aquí cal treure les capes afegides pel temps i pels homes. En el camp arqueològic, hem de valorar la persistència de l’Ajuntament demanant exploracions arqueològiques abans d’intervencions urbanístiques al Barri Vell i hem de ponderar el treball sistemàtic de l’arqueòloga Maribel Fuertes i els seus equips d’arqueòlegs. Han descobert un forn, han dibuixat portes i llenços de muralla, han explorat els castells de la Força Vella, ens han mostrat la força i els nivells de la muralla del riu, han aflorat enterraments de gran significació. Estiguem, doncs, atents al patrimoni que és quelcom viu, dinàmic i enriquidor del nostre bagatge cultural.