Vergonya aliena

Des del punt de vista informatiu, el dia de la rifa de Nadal de la loteria estatal acostuma a oferir una allau de xifres i localitzacions barrejada amb grans dosis d’espectacle, no sempre edificant. En aquesta ocasió, cert periodisme ha deixat alguns episodis, si més no, vergonyosos per a la professió. El primer, potser involuntari, però molt significatiu de com es transmet la informació. Durant l’emissió televisiva del sorteig hi va haver un moment peculiar, ja que l’encarregat d’introduir les boles a la gran esfera va fer la sensació que hi deixava anar alguna cosa més, en aquest cas d’amagat. Mentre a les xarxes es desfermaven les especulacions conspiranoiques, un corresponsal d’una cadena privada va piular una “justificació” per al sospitós moviment de l’operari, assegurant que era una tradició ficar grans d’arròs junt amb les boles numerades. Poc després alguns mitjans, entre ells alguna ràdio pública, donaven per bona l’explicació, que en realitat era un invent sorneguer del periodista. Més tard, una reportera encarregada d’informar des d’una de les administracions de loteria que havia repartit dècims premiats es va mostrar exultant i a punt del paroxisme assegurant que ella mateixa era una de les afortunades i que l’endemà no l’esperessin a la feina. També era mentida. Tenim una realitat prou líquida com per liquar-la –o més ben dit, liquidar-la– encara més. Per un periodisme digne, no badem o perdrem tota credibilitat.