Que toquin les campanes!

Vagin per enda­vant les meves dis­cul­pes als que no els agrada sen­tir cam­pa­nes. Però un ser­vi­dor –que, he d’adme­tre-ho, tinc l’avan­tatge de no tenir-ne a la vora– soc dels que les defen­sen perquè les con­si­dero una peça indis­pen­sa­ble de la iden­ti­tat col·lec­tiva d’aquest país. Per això m’agrada que a Olot, la meva ciu­tat, hagin recu­pe­rat per a dates espe­ci­als els tocs manu­als de cam­pa­nes, per­duts una gene­ració enrere quan les màqui­nes van subs­ti­tuir els homes que les feien sonar amb una sen­si­bi­li­tat par­ti­cu­lar. Ahir van ofe­rir un con­cert fes­tiu de 25 minuts des del clo­quer de Sant Esteve, en honor d’aquest sant, amb una par­ti­tura ins­pi­rada en els tocs de l’església de Joa­ne­tes. Va ser una audició magnífica.