A qui li manca la bona fe en el litigi de la Franja?

Dimarts passat va tenir lloc el primer judici civil sobre les obres d'art sacre de la Franja que són al Museu Diocesà i Comarcal de Lleida. El judici, que va quedar vist per a sentència, va posar en relleu els arguments de les tres parts en litigi. D'una banda, el Bisbat de Lleida i l'Associació d'Amics del Museu de Lleida i, de l'altra, el Bisbat de Barbastre-Montsó, que va posar en dubte la bona fe del bisbe Messeguer, que fa més d'un segle va dedicar-se a comprar obres a diverses parròquies, fet que les va preservar de futurs robatoris o del deteriorament. La bona fe va ser clau en l'argumentació de les parts en litigi. L'Associació d'Amics, que va ser l'entitat que va interposar la demanda judicial civil, es va basar en el dret d'usucapió, que és el reconeixement d'una propietat pel fet d'haver-la tingut al llarg del temps de manera pública, continuada i de bona fe. Una bona fe que també es manifesta en el fet que tant el Bisbat de Lleida, com la Generalitat, com els Amics del Museu s'han mostrat sempre disposats, un cop sigui reconegut el Bisbat de Lleida com a propietari de les obres, a oferir aquestes peces d'art sacre per a la seva exhibició per tal que aquest patrimoni pugui ser gaudit també per les parròquies que ara formen part de la diòcesi de Barbastre i abans eren de la de Lleida.

Aquesta bona fe no es tradueix en l'actitud del Bisbat de Barbastre, tancat en banda a l'hora de reconèixer una evidència que amb el judici encara ha quedat més patent en sortir una nova documentació que en què es demostra que el bisbe Malla va rebre com a legítim propietari el 1943 les obres que ara es reclamen i que s'havien guardat a Saragossa durant la guerra espanyola.