Ai, dolors

Pedro Sánchez feia broma ahir amb Felip VI en jurar el càrrec ràpid com una pun­xada de xeringa, i aquest li va etzi­bar que “el dolor ve després”. Pot­ser el rei con­si­dera que el govern de coa­lició serà dolorós, com­plex de man­te­nir o haurà de supor­tar una pressió des­me­su­rada de la dreta. La mal­des­tra res­posta no l’ajuda a des­mar­car-se del fet que com­brega amb el ‘tri­fac­hito’ del PP, Vox i Cs. La dreta ha esce­ni­fi­cat tant la defensa del rei que li fan un flac favor, asso­ci­ant-lo a la seva cris­pació anti­de­mocràtica. Tam­poc no l’ajuda el record rega­lat pels anti­a­va­lots que té a La Zar­zu­ela, com es va obser­var en la imatge amb Merit­xell Batet. Uns agents que encara recor­dem amb dolor, a Cata­lu­nya. Per això a Sánchez li ha cos­tat Déu i ajuda arri­bar fins aquí.