L’Exèrcit Roig

Terrorisme per a uns i guerrilla urbana per a altres, el cert és que durant la dècada dels setanta del segle passat, algunes organitzacions d’extrema esquerra van fer servir la lluita armada a Europa, el Pròxim Orient, el Japó i mig món per estendre la revolució comunista al planeta i posar fi al que ells consideraven decadents societats capitalistes occidentals. Durant una dècada els atemptats dels alemanys de la banda Baader-Meinhof, els italians de les Brigades Roges i els japonesos de l’Exèrcit Roig van estendre la por per aeroports, avions i ambaixades. Cinquanta anys més tard d’aquells atemptats, què se n’ha fet dels protagonistes d’aquella revolució proletària global que va causar tant dolor al món occidental?

Una de les organitzacions clandestines més actives d’aquella època i, al mateix temps, menys conegudes, va ser el Nihon Sekigun, l’Exèrcit Roig del Japó (ERJ), que va desafiar el govern nipó per mig món. Va ser Fusako Shigenobu, estudiant de la Universitat Meiji, qui amb tan sols 26 anys d’edat va fundar l’ERJ a Beirut el 1971, amb el suport del Front Popular d’Alliberament de Palestina (FPAP). Shigenobu va liderar l’ERJ fins a la seva dissolució trenta anys més tard, però les accions més importants del seu grup van tenir lloc durant la dècada dels setanta. Entre d’altres, cal destacar tres segrestos aeris, quatre atacs contra ambaixades amb ostatges i dos atacs contra aeroports internacionals. La líder comunista no va participar mai directament en cap dels atemptats, però probablement va formar part de la seva organització. Els atemptats de l’ERJ van causar una quarantena de morts a Europa i Àsia (sense incloure el cas no confirmat del segrest d’un avió malaisi, on van morir tots els passatgers), una xifra relativament petita en comparació amb les Brigades Roges, per exemple. Però l’èxit dels seus atacs va raure sens dubte en la seva espectacularitat, en la seva capacitat de captar l’atenció del món a través de les imatges de televisió. Van aconseguir alliberar desenes de militants d’extrema esquerra presos al Japó i que van amagar-se a Líbia, Síria i el Líban durant dècades.

Cinquanta anys més tard, sis d’ells encara segueixen en ordre de recerca internacional i se’n desconeix la localització. Shigenobu vivia entre el Trípoli de Gaddafi i el Beirut de la guerra civil, però sempre sota protecció palestina. Va tenir una filla amb un comandant del FPAP i per protegir-la, en va mantenir en secret l’existència durant quasi trenta anys. L’any 2001 la nostàlgia pel país d’origen va portar Shigenobu a abandonar la clandestinitat de Beirut i viatjar per sorpresa al Japó juntament amb la seva filla Mei. La líder de l’ERJ va ser detinguda només trepitjar terra ferma i condemnada per un tribunal a vint anys de presó. Va ser llavors quan va escriure el seu famós haiku: “La sentència no és la fi; tan sols és el començament; la forta voluntat s’estendrà.” Avui té 74 anys, segueix en una presó a la vora de Tòquio, té un càncer intestinal i ha patit quatre operacions, i no sortirà en llibertat fins al 2026.

La major part dels membres de l’ERJ són morts o presos. Només hi ha una excepció: els supervivents de l’anomenat grup Yodogo. El 31 de març de 1970, un grup de nou joves japonesos armats amb catanes i bombes van segrestar el vol JAL 351 que feia el trajecte de Tòquio a Fukuoka i el van fer aterrar finalment a Corea del Nord on se’ls va concedir asil polític. Si bé el segrest va tenir lloc abans de la fundació de l’ERJ a Beirut, el grup es va considerar posteriorment com a part de l’ERJ. Tots ells es van quedar a viure als afores de Pyongyang sota la protecció de Kim Il Sung. D’aquells nou, avui dia només en queden quatre allà, tres han mort i dos van retornar al Japó. Als quatre homes, s’hi han d’afegir dues japoneses que són amb ells des de fa dècades: Yoriko Mori de 66 anys, vídua del líder del grup, i Sakiko Kuroda de 73 anys, esposa d’un dels membres del grup encara viu. La policia japonesa acusa totes dues dones del segrest de dos joves estudiants japonesos a Europa fa quaranta anys sota les ordres del règim de Corea del Nord. En concret, Mori i Kuroda haurien captat un jove a Barcelona on s’hi van fer una foto en un banc del zoo. L’haurien enredat perquè les acompanyés a Madrid on van captar un altre estudiant. Sabem que tots dos van ser finalment segrestats i traslladats a Corea del Nord, on van morir pocs anys més tard.

Actualment la policia japonesa encara té sota ordre de crida i cerca 13 membres de l’ERJ. Els sis del grup Yodogo s’amaguen a Corea del Nord; Kozo Okamoto, autor de la matança de l’aeroport de Tel Aviv del 1972, s’amaga a Beirut on té concedit asil polític; i dels sis restants, se sospita que poden amagar-se al mateix Japó o a algun país del Pròxim Orient. Fusako Shigenobu no s’ha penedit mai de la seva responsabilitat en la fundació del seu Exèrcit Roig, si bé matisa que avui no té sentit la lluita armada, però des de la presó segueix fidel al seu haiku.