Opinió

TRIBUNA

Katanga, 60 anys

El sentiment secessionista és sempre present en aquesta regió de la R.D. del Congo

Aquests dies s’han commemorat els 60 anys de la independència de la República Democràtica del Congo. El 30 de juny de 1960 el país deixava enrere el devastador període colonial belga i entrava en una dimensió desconeguda sota l’efímer lideratge del primer ministre congolès Patrice Lumumba, el polític africà més carismàtic d’aquells dies tràgics.

El naixement de l’avui onzè país més gran del món va esdevenir una espiral de violència i desintegració que perdura avui. Dotze dies després, la regió de Katanga, d’una extensió similar a la de França i la més rica d’Àfrica en coure, cobalt i urani, se separava de Léopoldville (actual Kinshasa). Amb el discret suport de Bèlgica i les companyies mineres, Moïse Tshombe va proclamar la independència de l’Inchi ya Katanga (Estat de Katanga en swahili) amb capital a la ciutat meridional d’Élisabethville (actual Lubumbashi). El swahili passava a ser la nova llengua oficial al costat del francès. Ningú va reconèixer oficialment l’Estat de Katanga, però la secessió va provocar el col·lapse del govern de Lumumba, considerat antagònic als interessos occidentals.

El primer ministre fou detingut per ordres del cap de l’exèrcit congolès, Joseph Mobutu, que per evitar un aixecament popular el va fer traslladar a Lubumbashi, on el mateix dia de la seva arribada, el 17 de gener de 1961, fou torturat i assassinat per soldats katanguesos i probablement belgues, amb el vistiplau de Brussel·les, Mobutu i Tshombe. D’aquesta manera tan brutal van néixer el Congo i Katanga.

La crisi de Katanga no es pot explicar sense els grans interessos econòmics i de la Guerra Freda que hi havia en joc, però tampoc sense el rerefons històric de la regió, que sempre s’acostuma a obviar. No és cert que Katanga fos una invenció occidental per desestabilitzar el Congo independent. Existeixen arrels històriques profundes. Dos dels grans imperis més importants del continent, Luba i Lunda, es van gestar a Katanga, i quan el seu poder es va veure afeblit pel colonialisme belga a mitjan segle XIX, els va succeir el regne de Bayeke, fundat per Msiri, proclamat rei Mwenda I, que va mantenir a ratlla belgues i britànics durant mig segle.

A més de comerciar amb el coure i el cobalt, controlava tot el corredor comercial d’ivori i esclaus des de la costa angolesa, a l’Atlàntic, fins al soldanat de Zanzíbar, a l’Índic. Però les riqueses del seu regne van despertar la cobdícia de Leopold II. Tots els intents d’incorporar la regió de Katanga al Congo belga van ser estèrils i només ho van aconseguir el 1891 quan van matar a trets Msiri. Així va ser annexionada Katanga. La Katanga de la descolonització va sobreviure independent fins al 1963 gràcies als seus gendarmes katanguesos, coneguts com els Tigres, i a mercenaris belgues, francesos o britànics, com ara el recentment desaparegut Mad Mike Hoare, que es van unir a l’aventura impossible de Moïse Tshombe. Quan aquest últim va trair-los i va arribar a un acord amb Mobutu per reincorporar Katanga al Congo, els Tigres van cercar refugi a la portuguesa Angola, des d’on continuarien lluitant les següents dues dècades per la independència del país. Els Tigres, encapçalats per Nathaniël Mbumba, van mantenir el conflicte obert al llarg de vint anys des d’Angola, on van rebre suport de cubans i soviètics, per als atacs de 1977 i 1978, quan van aconseguir controlar bona part de Katanga. Mbumba va ser enterrat fa quatre anys a Luanda, i amb ell la primera rebel·lió katanguesa.

Mobutu, amb el nom africanitzat de Sese Seko, va allargar la dictadura fins al 1997, amb suport occidental i xinès. Els seus successors, els Kabila i el nou president, Félix Tshisekedi, han gestionat la inestabilitat a Katanga mirant d’incorporar alguns polítics locals als governs de Kinshasa, però sense gaire èxit perquè el sentiment secessionista és sempre present. Es transforma però no desapareix.

A les guerres dels Grans Llacs, entre l’exèrcit congolès i les guerrilles ruandeses de Ruanda, es va veure legitimada la violència gratuïta com a forma de vida i, a principis del segle XXI, un d’aquests grups va agafar força sembrant el terror també al nord de Katanga, entre les poblacions de Mitwaba, Pweto i Manono, un territori conegut com el Triangle de la Mort.

El cap d’aquest grup era Gédéon Kyungu Mutanga, un katanguès detingut el 2006 i condemnat a mort el 2009 per crims contra la humanitat que incloïen mutilacions, tortura, violacions i canibalisme. El 2011 va fugir de la presó de Lubumbashi per crear un nou grup armat, el Bakata Katanga, amb l’objectiu de separar Katanga del Congo. Cinc anys més tard, Kyungu acordava amb el president Joseph Kabila entregar-se a canvi d’immunitat i actuar només per vies polítiques.

Va aconseguir moure’s en llibertat per Lubumbashi, però les relacions amb el govern central es van anar deteriorant i, el març del 2020, Kyung va desaparèixer gràcies a un atac sobre la capital katanguesa dels seus seguidors de Bakata Katanga. El president congolès n’ha ordenat la crida i cerca, però la nova fugida del senyor de la guerra demostra un cop més que la crisi de fa 60 anys a Katanga continua ben oberta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.