Creure’s les previsions

Els afi­ci­o­nats a la mete­o­ro­lo­gia, que en aquest país n’hi ha uns quants, solen pas­sar un parell o tres de cops al dia pels webs o els fòrums on es poden con­sul­tar els dife­rents models de pre­dicció. Alguns d’aquests models fan pre­dic­ci­ons a molt llarg ter­mini, de fins a quinze dies, que, en la majo­ria dels casos, no s’aca­ben com­plint. De tant en tant, en aques­tes simu­la­ci­ons apa­rei­xen pre­dic­ci­ons extra­or­dinàries, com ara una gran nevada amb un metre de neu a Bar­ce­lona, per exem­ple. Els afi­ci­o­nats qua­li­fi­quen aques­tes pre­dic­ci­ons a llarg ter­mini com a mete­o­ficció.

Amb la bor­rasca Glòria, que alguns models van intuir més de deu dies abans que arribés, la qua­li­fi­cació de mete­o­ficció va estar a l’ordre del dia. Per l’abast del tem­po­ral, per l’època de l’any en què es pro­nos­ti­cava i per les ingents quan­ti­tats de pre­ci­pi­tació, de neu i de pluja, que s’anun­ci­a­ven. La mete­o­ficció va dei­xar pas a l’estu­pe­facció i a la incre­du­li­tat, a mesura que s’acos­ta­ven les dates i el pronòstic dels dife­rents models va anar coin­ci­dint i es reforçava la pre­visió. I aquesta feia por: de 400 a 500 mm a diver­ses comar­ques giro­ni­nes, de 300 a 400 mm al vol­tant d’aques­tes i entre 100 i 200 a diver­sos llocs de la costa i el pre­li­to­ral, a més d’un tem­po­ral marítim de pri­mera cate­go­ria. Els meteoròlegs pro­fes­si­o­nals van fer bé la feina i, contrària­ment al que havia pas­sat en altres oca­si­ons –amb la gran nevada del 8 de març del 2010, per exem­ple–, no van dub­tar a aler­tar de la gra­ve­tat de la bor­rasca que ens afec­ta­ria i de les greus con­seqüències que hi hau­ria.

Malau­ra­da­ment, no tot­hom es va creure els models, ni les greus pre­vi­si­ons. Si no és així, costa molt d’enten­dre que no es fes lloc a Sau i a Sus­queda a tota l’aigua que hi bai­xa­ria durant els qua­tre dies de l’epi­sodi. Entenc, i així ho expli­quen els experts, que la decisió de desem­bas­sar i de quan fer-ho, era molt com­pli­cada, i encara més quan això supo­sava dei­xar Sus­queda, que el dia 19 estava al 70% de la seva capa­ci­tat, en uns nivells molt bai­xos. Però, ara que ha pas­sat el tem­po­ral, pot­ser cal­dria reconèixer direc­ta­ment que no es va voler jugar amb l’aigua des­ti­nada a l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona. Això no seria cap pro­blema si no fos que els que han aca­bat pagant els plats tren­cats han estat els de sem­pre. Els que teníem un riu i ara tenim, gai­rebé tot l’any, un rie­rol.