El GEiEG és Girona

Dijous i divendres de la setmana passada van ser dies tràgics per al GEiEG. Després de moltes hores amb la mirada fixa en un Onyar amenaçador, que semblava que es desbordaria després de cinquanta anys fent bondat gràcies als embassaments de Sau i Susqueda, la garrotada la va donar el Ter, que potser no feia tant de mal des de l’any quaranta del segle passat. Els embassaments citats, i el del Pasteral, estaven al límit i l’aigua va fer mal riu avall fins a fer-ne, i molt, a la zona de la desembocadura, allò que alguns ara han descobert que és el Baix Ter. A Girona l’aigua va entrar a Fontajau, a l’Auditori, es va filtrar pel Trueta i va negar el GEiEG. Van rebre l’Uni Girona i el Bàsquet Girona i ha rebut, entre d’altres, el Pontenc. Van rebre molts particulars i restaurants emblemàtics com Ca la Pilar. Però em va colpir el que va passar al GEiEG. En el seu centenari, un cop brutal que posa en perill el club més gironí de tots els que es fan i es desfan. Un club nascut de la societat gironina i que no podria entendre’s sense Girona. Ni la ciutat sense el GEiEG, el Grup. Cinquanta anys després d’inaugurar les instal·lacions de Sant Ponç, de començar a construir el nou GEiEG que va deixar si us plau per força la piscina de la Devesa primer i la pista d’atletisme del camp de Mart després, per créixer en terrenys propis a Sant Ponç, Sant Narcís i Palau, la gran patacada. Veure i sentir el president Francesc Cayuela desesperat, colpia. La maquinària que fa anar les piscines, algunes pistes de tennis i de pàdel, havien quedat malmeses. I tot i que Francesc Cayuela sap que Girona i els gironins estimen el GEiEG, temia perdre socis i usuaris a causa dels danys a les instal·lacions. Va rebre molts suports i algun (massa) silenci. De la ciutat i de fora de Girona. Però l’abatiment va durar molt poc i l’ordre va ser clara. Sant Ponç resistia. Ell hi va traslladar el seu despatx, amb la junta i els tècnics i treballadors. La llum, amb generador, es va tornar a encendre i dilluns es treballava a tot drap. Tres setmanes es donen per reobrir. I ho faran. No sé d’on trauran els diners, però ho faran i saben que la societat gironina no els fallarà. Quan una parella que acabaven de ser pares van anar a donar d’alta com a soci el seu fill després de l’aiguat, van veure la llum. Els grupistes tindran paciència i estaran amb el seu club perquè sigui més fort que mai, perquè no s’entendria Girona sense el GEiEG.