Full de ruta
Sí senyor, ens roben
En aquesta Espanya on apujar el salari mínim gairebé exigeix guanyar una altra guerra, no hi ha res més clarificador que les xifres per adonar-se de fins a quin punt ens han estat robant. No, no parlarem aquí de balances fiscals ni d’espoli constitucionalista, sinó d’un robatori que no va d’ideologia política; va de classe social: la disminució salvatge de la renda dels treballadors. Ho acaba de constatar l’Organització Internacional del Treball (OIT) amb un informe demolidor segons el qual entre el 2009 i el 2017 els treballadors han perdut en total 64.500 milions d’euros. Això vol dir que d’ençà que va començar la crisi cada treballador ha deixat d’ingressar 3.200 euros anuals, uns diners que no s’han evaporat; només han anat a parar a altres butxaques. Diners que no han servit per subvencionar polítiques socials, tampoc per redistribuir la riquesa, sinó simplement per fer més rics els que ja ho eren. El problema, tal com subratlla el director de l’OIT a Espanya, Joaquín Nieto, és que es comença a notar una certa recuperació econòmica però en canvi no es nota per a res la recuperació social. Milloren la salut els que ja estaven refets, és a dir, els propietaris de les rendes del capital, i puja la febre dels malalts. L’augment del salari mínim és un primer brot. El següent hauria de ser la derogació de la reforma laboral del PP que tant de mal ha fet als drets laborals i a les nòmines. Nieto afegeix que tan greu ha estat la crisi com les polítiques d’austeritat implementades per superar-la. I tant, que l’han superat, a costa d’empobrir els obrers i fer-los més manyacs. Al contrari de la mitjana del conjunt de la Unió Europea, Espanya encara no ha superat el nivell d’ocupació que hi havia el 2007. Hi ha menys treballadors, sous més baixos i més precarietat. I és enmig d’aquest escenari desolador on el profeta del bigoti minvant i el seu fillol Pablo Casado tenen la barra d’acusar el flamant govern progressista triat pel poble de conduir el país a l’abisme. Ves a saber què els cou més, als del PP, si un govern que comença a legislar pensant per fi en els assalariats o el fet que, a sobre, els independentistes i catalanistes d’esquerres hi tinguin pes.