Fantasia, Calvo?

Avancem, ja es veu, amb una velocitat perfectament descriptible cap al referèndum pactat. Cap a la mesa de diàleg, de negociació i de no sé quantes coses més que ens havia de dur el pacte entre ERC i el PSOE per a la investidura de Sánchez. Ha, ha, ha! Mare de Déu, quina velocitat! Quina manera de desjudicialitzar la política! El Suprem vol que investiguin Torrent i Costa, el Tribunal de Comptes demana una nova fiança per l’1-O (res, tot plegat quatre milions d’euros), ara veiem cada dia Trapero assegut al banc dels acusats (preferiria no pronunciar-me sobre el que està dient, que tothom es defensa com vol) i hi ha desenes de càrrecs i ciutadans encausats en un munt de jutjats. Però què diu la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, quan li pregunten si a Catalunya hi ha repressió? “Cadascú construeix el seu relat, que no forçosament té a veure amb la realitat del que passa en aquest país”, diu. I conclou: “La fantasia és lliure.” Fantasia, Calvo? La meitat de l’anterior govern a la presó, l’altra a l’exili, i tot plegat és una fantasia? Desenes d’alcaldes investigats, i és una fantasia? El 13 sense aturador, i és una fantasia? Era aquesta, la desjudicilització promesa? I era aquest, Calvo, el gran pacte d’investidura amb els republicans? Passar-vos-el pel folre, dir que de la mesa de diàleg ja en parlarem més endavant i després rectificar-ho in extremis? I descafeïnar la reunió amb Torra fins a un extrem que voreja el ridícul? Perquè, per poder trucar a Torra, Pedro Sánchez ja va haver de trucar a setze presidents autonòmics. Però ara, per veure’s amb ell la setmana vinent, resulta que s’ha de veure també amb l’alcaldessa Ada Colau; amb la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, i amb l’entitat Barcelona Global, que engloba desenes d’empreses. Ha, ha, ha! Si el que vol Sánchez és descafeïnar la trobada amb Torra, que aprofiti per reunir-se també amb la presidenta del Port, amb el gremi de restauradors, amb el de floristes –per allò de la ponsètia–, amb alguna ONG i, per què no, amb el comitè d’empresa de la Seat. Per parlar, com vol Calvo, “dels problemes de Catalunya” i no pas de si els catalans tenim dret a decidir el nostre futur, que ara això ja no toca. Ja es veu com ha canviat aquest nou PSOE postinvestidura. Il·lusos de nosaltres.