Grans reptes compartits

Unió de Page­sos cele­bra el tretzè congrés aquest cap de set­mana, en una tro­bada de tres dies a Fal­set. L’elecció del coor­di­na­dor naci­o­nal és indi­recta, i el gironí Joan Caball es man­tindrà pre­vi­si­ble­ment en el càrrec. Caball és al cap­da­vant del sin­di­cat des de l’any 2000, quan va relle­var Pep Riera, però un ampli sec­tor d’afi­li­ats li ha dema­nat que torni a lide­rar una direcció col·legi­ada i en equi­li­bri entre ter­ri­to­ris, sec­tors pro­duc­tius i àrees.

Al Pri­o­rat, la prin­ci­pal orga­nit­zació agrària cata­lana fixarà les línies estratègiques per fer front a noves rea­li­tats i també a alguns vells rep­tes, que invo­lu­cren tota la soci­e­tat. Com ara la rea­li­tat sag­nant del des­po­bla­ment rural a l’inte­rior i la mun­ta­nya que, si no es comença a com­ba­tre acti­va­ment, en les pro­pe­res dècades esde­vindrà urgència en ter­mes de pèrdua cul­tu­ral, medi­am­bi­en­tal i social per a la gestió d’àmplies zones del país. Sense page­sia, mol­tes comar­ques no tenen futur. I el sec­tor agrari con­ti­nua enve­llit. Aquesta soci­e­tat diu que rei­vin­dica els pro­duc­tes de pro­xi­mi­tat, però a l’hora de com­prar no vol estal­viar en tec­no­lo­gia fabri­cada a la Xina i sí en oli o taron­ges impres­cin­di­bles per man­te­nir el país. O el “ter­ri­tori”, aquesta paraula pre­te­sa­ment neu­tra que engloba amb gri­sor con­cep­tual la rura­li­tat i les ciu­tats mit­ja­nes.

La Unió de Page­sos con­ti­nua tenint un paper tron­cal en la con­tinuïtat del model de page­sia que històrica­ment ha pre­ser­vat la terra a través de l’explo­tació fami­liar agrària. És un model sos­te­ni­ble i que ten­deix a ser soci­al­ment més just que l’agri­cul­tura indus­trial, espe­ci­al­ment per a un país petit i amb gran diver­si­tat de cli­mes, sòls i pai­sat­ges. Però la tendència arreu és a la des­a­pa­rició i aquí s’ha acce­le­rat per les cri­sis de preus, que obli­guen a ges­ti­o­nar més ter­res per treure’n el mateix ren­di­ment, i per la falta de relleu gene­ra­ci­o­nal. Ens calen page­ses i rama­de­res per fer front amb garan­ties al canvi climàtic i el des­po­bla­ment. I per viure en un país més equi­li­brat i ric.