De reüll
L’Europa de Steiner
La setmana que se n’ha anat Kirk Douglas i que Hollywood és una mica menys daurat, també és la de la mort de George Steiner, un dels últims grans mestres europeus. Un filòsof que es preguntava els perquès. Però, sobretot, un pensador amb una manera lúcida de mirar la literatura, el món i, també, Europa. Un crític literari que estimava les llengües, amb un saber d’una altra època. La seva obra encarna l’Europa de les llibertats, de la cultura i dels cafès. “Dibuixeu el mapa dels cafès i tindreu un dels indicadors essencials de la idea d’Europa”, deia. El cafè com a lloc obert a tothom, com a club de l’esperit. Cafès plens de persones i de paraules, on s’escriu poesia, es conspira i es filosofa. Steiner ha estat, sens dubte, l’ànima de la idea d’Europa. No de la Unió Europea actual, que es llepa les ferides per la marxa del Regne Unit. O, el que és pitjor, una Unió Europea immersa en una deriva tan allargassada, que fins i tot Alemanya, que n’és un dels defensors més ferms, arrufa el nas a l’hora d’endreçar la casa. Berlín és un dels aportadors nets al club comunitari, però ara rebutja aportar més diners als nous pressupostos europeus. Fins i tot podria vetar l’aprovació dels comptes per al nou període 2021-2027 si no es renegocien a la baixa. La burocràtica Europa conserva poc d’aquells valors fundacionals i s’ha distanciat dels que l’han imaginada, com Steiner, des d’un humanisme que ens ajudava a entendre’n la complexitat.