El Picasso gosolà

L’estiu del 1906, un jove de 24 anys que en feia dos que llui­tava per ser el millor artista a París va arri­bar a Gósol, en burro, amb la seva com­pa­nya. Es deia Picasso (ella, Fer­nande Oli­vier) i, tot i que ja duia una mot­xi­lla plena de vivències en ter­res cata­la­nes (havia vis­cut a Bar­ce­lona del 1895 al 1904 i s’havia diluït en el pai­satge d’Horta de Sant Joan uns mesos del 1898 i el 1899), la seva estada en aquell poblet del Ber­guedà va ser clau per fer arri­bar el seu art on ningú havia arri­bat. Tant és així que sense Gósol no es pot expli­car una de les obres més icòniques del segle XX: Les senyo­re­tes del car­rer d’Avinyó. El museu Reina Sofía ha anun­ciat que està pre­pa­rant una expo­sició del Picasso gosolà que obrirà la pri­ma­vera del 2022. No ens n’ama­ga­rem, de l’enveja que ens fa que aquest pro­jecte hagi estat pro­pul­sat des de Madrid, tot i que tenim pre­sent que el museu bar­ce­loní de l’artista ja en va fer un el 1992. S’hi veu­ran una vui­tan­tena de pin­tu­res mes­tres de museus d’arreu, inclòs el Moma i un Metro­po­li­tan que dei­xarà un dels seus tre­sors, el Retrat de Ger­trude Stein, en el qual Picasso va fer el pri­mer temp­teig de la seva revo­lució: el cubisme. Pot­ser fins i tot veu­rem l’obra requi­sada al ban­quer Jaime Botín quan l’anava a ven­dre a l’estran­ger d’ama­ga­to­tis (la llei li ho pro­hi­bia). No és un Picasso creat a Gósol però sí poc després a París sota el seu influx. S’haurà d’anar a Madrid a visi­tar aquesta expo­sició tan ambi­ci­osa.