Economia i vent de cara

Aquest cap de setmana, un avió comercial de British Airways va aconseguir ultrapassar la companyia aèria Norwegian i cobrir en gairebé cinc hores (contra les sis i escaig habituals) la distància entre Nova York i Londres. Amb una velocitat màxima de 1.327 quilòmetres per hora, l’avió es va servir del fet que la tempesta Ciara s’aproximava al Regne Unit per aprofitar el vent de cua i fer via en quatre hores i cinquanta-sis minuts, segons informava la CNN. Norwegian havia aconseguit retallar el temps entre ambdues ciutats a 5 hores i 13 minuts, al 2018.

És l’exemple més gràfic del que significa aprofitar el vent de cua. La diferència entre que la ventada vingui per davant o per darrere, també en economia, determina la capacitat d’avançar amb facilitat o amb Déu i ajut. Després d’anys i edicions amb vent de cua, ara al Mobile World Congress (MWC) li toca una edició amb vent de cara. Primer hi van jugar políticament des de Madrid, amb l’amenaça d’oferir incentius fiscals, que és la carta marcada amb la qual juguen els que no tenen altres atractius. Però l’alarma (innecessària) generada pel coronavirus ha començat com una veritable turbulència que amenaça d’afectar seriosament la convocatòria que s’ha de celebrar a finals de mes. No només per al MWC ni per a Fira de Barcelona representa un fort vent de cara, també per a empreses i autònoms que a finals de febrer fan el seu agost particular.