Eleccions

L’anunci del president Quim Torra d’un avançament electoral a Catalunya ha provocat, en menys de dues setmanes, la convocatòria de comicis al País Basc i a Galícia, per allò de no quedar contaminats pel calendari català. Iñigo Urkullu i Alberto Núñez Feijóo ja han posat data, però paradoxalment, a casa nostra, des d’on s’ha provocat aquest petit terratrèmol, no tenim ni idea de quan celebrarem uns comicis que seran més autonòmics que plebiscitaris. Inicialment tot indicava que abans de l’estiu, però les últimes declaracions de la consellera Meritxell Budó sembla que els poden estirar fins al mes d’octubre. És recomanable que un govern moribund com l’actual, després que el mateix president Torra donés per amortitzada la legislatura fa unes poques setmanes, continuï dirigint el país gairebé fins a finals d’any? És desitjable una campanya electoral de nou mesos en què el més destacat seran els retrets entre els mateixos socis de govern?

Totes les enquestes indiquen que si ara es fessin eleccions l’independentisme augmentaria sensiblement la seva majoria i que, per primera vegada, s’estaria en condicions de superar l’anhelat 50% dels vots. Estarem en les mateixes condicions després d’una llarguíssima campanya fratricida? Em sembla evident que no. Però a banda, si JxCat i ERC no tenen els mateixos criteris ni tan sols pel que fa a la mesa de diàleg amb el govern espanyol, quin sentit té allargar aquesta agonia? Després d’haver ajornat la data dels comicis fins després de l’aprovació del pressupost, el més lògic des de tots els punts de vista (excepte el dels càlculs electorals) seria anar a eleccions el més aviat que permetin els terminis legals. Per tant, abans de l’estiu. D’aquí fins a aquell moment, les ferides només poden eixamplar-se i fer-se més doloroses, tal com ja va constatar el president Torra el 29 de gener quan va proclamar que “aquesta legislatura ja no té més recorregut polític. Arriba al seu final”. Doncs això.