Trump i els conservadors

A Califòrnia, en un auditori universitari poblat per gent més blanca, més vella i més conservadora que no pas els estudiants que passegen pel carrer, Bill Kristol, fill d’un dels puntals ideològics de George W. Bush, antic cap de gabinet en nombroses administracions republicanes, es disposa a fer una conferència sobre el futur del conservadorisme moderat. Almenys això diu el títol. El panorama comença a agafar tons foscos des del moment de l’arrencada. Amanit d’acudits innocents però punyents, Kristol comença a repassar l’arribada de Trump primer a la nominació i després a la presidència. Exposa el canvi de perfil ideològic del votant republicà. El seu astorament quan, per allà el 2015, en plena bonança econòmica, els republicans moderats de tota la vida li deien com de malament estaven les coses i la urgència d’un cop de timó radical.

D’Episodis similars, en el partit republicà, n’hi ha hagut tota la vida. Pat Buchanan, Ross Perot i Paul Ryan van intentar descavalcar l’establishment del partit durant dècades sense aconseguir-ho. Ara ja és una altra cosa. L’establishment republicà ha sigut derrocat definitivament. Tota una base electoral i mediàtica, amb Fox al capdavant, s’aplega fidelment al voltant de Trump. Kristol dibuixa la transformació en el si del partit republicà. El terror en les ments dels congressistes i senadors que detesten el president però que han de convertir-se al credo populista (això diu) dels nous temps. I és que Trump ho té tot a favor per ser reescollit. Sobretot després d’un procés de destitució que els demòcrates van iniciar sabent que perdrien. El resultat: 10 punts més de popularitat per al president.

Mentrestant, el mal s’estén per les institucions. En la fractura de l’equilibri de poders, en la justícia, en els aparells de l’Estat. Tots els senadors republicans van votar per exonerar el president. La barreja de por, interessos econòmics i pressió psicològica va fer el seu efecte. Tots? No tots. El senador Romney va votar-hi en contra. La càrrega de cavalleria dels mitjans trumpistes contra el traïdor Romney és demolidora i recorda el nivell dels mitjans cavernaris d’aquí. La gent volia canvi el 2016, com abans va ser el 2008 amb Obama, com abans va ser el 1992 amb Clinton. El canvi ara mateix es diu Trump i és aquí per quedar-se.

L’electorat republicà ja és tot un altre. Honorables pares de família, respectables membres de la comunitat, fidels lectors del molt conservador Weekly Standard, que dirigeix el mateix Kristol, li pregunten seriosament per les teories conspiratives que les xarxes socials ens ofereixen cada dia. Abans que el món d’ahir desaparegui del tot, com a gest final, Kristol ha decidit votar en les primàries, i molt probablement en les presidencials, pels demòcrates. Amb l’excepció, és clar, que no surti escollit Bernie Sanders. I no, tampoc en això les té totes. Benvinguts a la política americana de la nova dècada. Tan distant i tan familiar alhora.