Lliçons virals

Diu la gent que afronta les dificultats amb esperit de superació que les crisis són oportunitats per aprendre, i la del coronavirus no pot ser cap excepció. La ràpida expansió de la malaltia demostra, a qui encara no ho vulgui veure, que vivim en un món sense fronteres en què el que passa en un punt determinat del planeta acaba tenint efectes a tot arreu, tant si parlem del mercat de peix de Wuhan (Xina) com de les fuites radioactives de Fukushima, dels cracs borsaris, del desplaçament massiu de refugiats... Una altra lliçó d’aquesta –ja en podem dir– pandèmia és constatar el poder limitat que té la tecnologia. En temps d’apps, 5G i intel·ligències artificials, encara no tenim a punt la vacuna per erradicar aquest virus desconegut. Al contrari, sovint les xarxes socials fan virals (quina ironia!) informacions falses tan nocives com el mateix Covid-19. I encara hi afegiria que, quan l’alerta sanitària ens toca de prop, ens hauria de servir per prendre consciència que, malauradament, al món hi ha moltes malalties (Ebola, malària...) que amenacen poblacions desvalgudes sense que això sembli treure la son als que vivim confortablement. I, per acabar, aquesta crisi té també una lectura política: demostra la importància d’una bona gestió de la salut pública i, ara, en temps de discussions de pressupostos públics (a Catalunya, Espanya, la UE...), ens recorda on fa més falta invertir els diners de tots.