Posar ordre a la fina ratlla del litoral

Els tri­pu­lants de l’embar­cació que ancora sobre una pra­de­ria de posidònia –no hi havia boies lliu­res per nedar a la cala– vol­dran gamba de Palamós per dinar, o garoi­nes a l’hivern. Els pes­ca­dors, si cap tem­po­ral no ho impe­deix, des­a­fi­a­ran ele­ments i faran equi­li­bris entre la sobre­pesca i les vedes, per allar­gar el recurs. Tot ple­gat, men­tre els bus­sos malei­ran l’àncora de la pri­mera barca, l’amo d’una par­cel·la amb vis­tes guer­re­jarà per la llicència i el banyista més pro­saic aspi­rarà només a plan­tar ombrel·la i tova­llo­les arran d’ona­des. Les aus que nidi­fi­quen als penya-segats roma­nen en silenci, o cri­den sense que les enten­guem, però el lito­ral és una fina rat­lla molt dis­pu­tada i la Gene­ra­li­tat, amb la Taula de Cogestió, hi vol posar ordre i con­sens. Els millors desit­jos, perquè només hi fal­ten tau­rons de veri­tat.