Valentia i fermesa

Fer-ho públic amb noms i cognoms és un acte de valentia. L’anonimat i la discreció és el que la societat patriarcal imposa per fer callar les veus de les dones que han denunciat situacions de discriminació masclista en àmbits laborals. Així, i a pocs dies del 8 de març, la docent de la UdG Eva Bussalleu ha demostrat coratge exposant a l’opinió pública el seu cas, fent un relat explícit del que considera anys de “menyspreus” per “invisibilitzar” els seus mèrits en el món acadèmic. La valentia de la denunciant és comparable amb la celeritat amb què la UdG ha respost activant el protocol corresponent i la “fermesa” amb què el rector assegura que actua. Perquè el silenci –tapar-ho, callar– no és bo en casos que també volen prudència.