Perpinyà i els malgrats

L’acte organitzat pel Consell per la República dissabte passat a Perpinyà va ser una nova gran demostració de mobilització de l’independentisme català. La capacitat d’atracció del president Puigdemont sobre una part de les bases independentistes és òbvia, tot i que segurament hi havia tantes raons com manifestants. I algunes arestes. “Malgrat tots els malgrats, avui és un dia de festa a Perpinyà”, va dir l’expresidenta del Consell per la República a la Catalunya del Nord, Júlia Taurinyà, després de plegar del càrrec perquè defensava un acte “més col·legial i més transparent i més transversal geogràficament i política”. La gran resposta de la gent no hauria de servir d’excusa per reflexionar sobre els malgrats. Cal preguntar-se perquè el Consell no va aconseguir més suports, amb absències notables com les de la CUP i els Comuns i el perfil baix de la delegació d’ERC. O per què va permetre que una excessiva delegació de JxCat monopolitzés la primera línia amb Artur Mas al capdavant. Per què es carrega contra la taula de diàleg històricament demanada, o com es pot lloar els joves d’Urquinaona amb el conseller Buch a primera fila. Les contradiccions, les incògnites i la instrumentalització de JxCat no desmobilitzaran la gent, que sempre hi és, però no suma. I no ajuda a consolidar una posició de força de l’independentisme en la negociació amb el govern espanyol. Un executiu espanyol que també ha d’explicar per què es va poder fer un gran acte a pocs quilòmetres del Principat i en canvi no en territori de l’Estat espanyol per falta de garanties democràtiques. La prova és que l’únic dels eurodiputats independentistes del govern de l’1-O que resta en territori de l’Estat espanyol, Oriol Junqueras, està en presó malgrat la seva victòria al TJUE. I caldria explicar als que van xiular dissabte Junqueras que eren en un acte que es va poder fer gràcies a la seva victòria a Luxemburg des de la presó, un fet que hauria d’haver provocat la reacció ferma dels màxims responsables del Consell per la República deixant clar que un independentista no hauria de xiular mai ni enlloc un pres polític. Sobre això també cal una reflexió.