Intolerància

Molts cops hem sentit els darrers mesos que els independentistes catalans, amb la seva dèria per fer un referèndum d’autodeterminació que doni a Catalunya la possibilitat de tenir un estat propi, que és exactament el que va fer Escòcia el 2014 amb aquella normalitat, generen una fractura social i posen en perill la convivència. El que sempre obvien els que diuen això és que aquesta decisió, com totes les decisions importants i transcendents en democràcia, la prendrien tots els catalans votant; obvien que, si de veritat estem en una democràcia, no és això el que generaria una fractura o posaria en perill la convivència, perquè en democràcia s’accepten les decisions de la majoria; i el que per tant obvien és que la convivència només la posa en perill la intolerància dels que no accepten la decisió de la majoria.

La intolerància és l’autèntic enemic de la convivència i de la democràcia i és el que caldria combatre cada dia en tots els fronts i des de qualsevol ideologia. La intolerància, per exemple, va fer que els cantaires de l’Orfeó Català no poguessin actuar diumenge passat al Liceu portant un llaç groc com fan habitualment. La intolerància és que agents de la policia espanyola –membres del sindicat policial Jusapol– amb la cara tapada perseguissin la diputada de JxCat Laura Borràs per la Carrera de San Jerónimo al crit de “catalanes de mierda”, “hija de puta” i “putos catalanes” i que els policies que vigilaven la porta del Congreso de los Diputados no fessin res per defensar la diputada, és a dir, la democràcia. La intolerància també és que un partit polític –en concret Ciutadan– qualifiqui d’escàndol o xantatge el permís de treball regulat per l’article 100.2 del reglament penitenciari, que permet a Oriol Junqueras de sortir de la presó tres dies a la setmana per exercir de professor a la Universitat. La intolerància és que Manuel Valls tregui escuma per la boca i afirmi que Carles Puigdemont “no és benvingut” a Perpinyà, malgrat que la justícia europea, el Parlament Europeu, el Consell Regional dels Pirineus orientals, l’Ajuntament de Perpinyà i els seus ciutadans certifiquessin el contrari. I són ells, els intolerants, els principals enemics de la convivència.