Intolerància

Molts cops hem sen­tit els dar­rers mesos que els inde­pen­den­tis­tes cata­lans, amb la seva dèria per fer un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació que doni a Cata­lu­nya la pos­si­bi­li­tat de tenir un estat propi, que és exac­ta­ment el que va fer Escòcia el 2014 amb aque­lla nor­ma­li­tat, gene­ren una frac­tura social i posen en perill la con­vivència. El que sem­pre obvien els que diuen això és que aquesta decisió, com totes les deci­si­ons impor­tants i trans­cen­dents en democràcia, la pren­drien tots els cata­lans votant; obvien que, si de veri­tat estem en una democràcia, no és això el que gene­ra­ria una frac­tura o posa­ria en perill la con­vivència, perquè en democràcia s’accep­ten les deci­si­ons de la majo­ria; i el que per tant obvien és que la con­vivència només la posa en perill la into­lerància dels que no accep­ten la decisió de la majo­ria.

La into­lerància és l’autèntic ene­mic de la con­vivència i de la democràcia i és el que cal­dria com­ba­tre cada dia en tots els fronts i des de qual­se­vol ide­o­lo­gia. La into­lerància, per exem­ple, va fer que els can­tai­res de l’Orfeó Català no pogues­sin actuar diu­menge pas­sat al Liceu por­tant un llaç groc com fan habi­tu­al­ment. La into­lerància és que agents de la poli­cia espa­nyola –mem­bres del sin­di­cat poli­cial Jusa­pol– amb la cara tapada per­se­guis­sin la dipu­tada de JxCat Laura Borràs per la Car­rera de San Jerónimo al crit de “cata­la­nes de mierda”, “hija de puta” i “putos cata­la­nes” i que els poli­cies que vigi­la­ven la porta del Con­greso de los Dipu­ta­dos no fes­sin res per defen­sar la dipu­tada, és a dir, la democràcia. La into­lerància també és que un par­tit polític –en con­cret Ciu­ta­dan– qua­li­fi­qui d’escàndol o xan­tatge el permís de tre­ball regu­lat per l’arti­cle 100.2 del regla­ment peni­ten­ci­ari, que per­met a Oriol Jun­que­ras de sor­tir de la presó tres dies a la set­mana per exer­cir de pro­fes­sor a la Uni­ver­si­tat. La into­lerància és que Manuel Valls tre­gui escuma per la boca i afirmi que Car­les Puig­de­mont “no és ben­vin­gut” a Per­pinyà, mal­grat que la justícia euro­pea, el Par­la­ment Euro­peu, el Con­sell Regi­o­nal dels Piri­neus ori­en­tals, l’Ajun­ta­ment de Per­pinyà i els seus ciu­ta­dans cer­ti­fi­ques­sin el con­trari. I són ells, els into­le­rants, els prin­ci­pals ene­mics de la con­vivència.