Opinió

LA GALERIA

Perpinyà, la catalana

La Catalunya del Nord hauria de ser plataforma de pedagogia política

Ben­vol­guts lec­tors; el gran acte, orga­nit­zat pel Con­sell de la República de la Cata­lu­nya del Nord, a l’espla­nada del parc de les Expo­si­ci­ons de Per­pinyà, el pas­sat dis­sabte 29 de febrer, va repre­sen­tar, sense cap mena de dubte, una gran ger­nació/con­gre­gació/rei­vin­di­cació política i cívica ciu­ta­dana a la capi­tal de la Cata­lu­nya del Nord. Ara sí que es pot dir, amb tota la rotun­di­tat del món, que aquell eslògan “encu­nyat” per l’exbat­lle Alduy: “Per­pig­nan, la cata­lane” és ben cert. De tota manera, ja el 2020 ja es pot dir, amb tota clare­dat: Per­pinyà, la cata­lana.

No hi ha dubte que aquesta magnífica ciu­tat de Per­pinyà, i tot el con­junt de la Cata­lu­nya del Nord, és un ter­ri­tori molt estratègic, amb una cata­la­ni­tat com­plexa, que, a vol­tes, s’exer­ceix també amb la llen­gua de Molière, però que en els dar­rers anys, el que alguns ano­me­na­ven o ano­me­nen “patuès” ha gua­nyat molt de pres­tigi. Encara que sem­pre s’ha d’estar a l’aguait, ja que, molts de vosal­tres recor­da­reu aque­lla lapidària frase que feia ser­vir el jaco­bi­nisme més dur i pseu­do­ci­entífic: “Soyez pro­pres, par­lez français.” Ara sem­bla que la llen­gua cata­lana ha esde­vin­gut una eina molt útil per fer nego­cis i anar a tre­ba­llar al sud; és a dir, està esde­ve­nint una opor­tu­ni­tat per millo­rar –per­so­nal­ment i col·lec­ti­va­ment–. De la mateixa manera que per a la Cata­lu­nya del sud, la Cata­lu­nya del Nord i la llen­gua fran­cesa hau­rien de sig­ni­fi­car una pla­ta­forma per tal de fer peda­go­gia política en la segona llen­gua d’Europa i, espe­ci­al­ment, de la Unió Euro­pea.

Tor­nant a la gran diada del 29 de febrer, en què es va posar de mani­fest el civisme del públic, del poble català, cal tenir molt pre­sent que no és gens fàcil poder con­tro­lar una gen­tada tan gran –entre 150.000 i 200.000 per­so­nes–. Alguns fan esment a un quart de milió. Així mateix és impor­tant de des­ta­car que molta premsa euro­pea va ser pre­sent en el macro­acte, espe­ci­al­ment francòfona, però també en van fer cròniques diver­sos mit­jans en la llen­gua de Shakes­pe­are. És indis­pen­sa­ble comen­tar els llargs escrits del rota­tiu per­pi­nyanès en la llen­gua de Molière, L’Indépen­dent, fins l’agència de premsa Reu­ters, d’abast mun­dial; fins i tot el mitjà rus, en anglès i francès, Rus­sia Today, va fer uns comen­ta­ris força posi­tius envers els orga­nit­za­dors de l’acte. Per aca­bar vol­dria afe­gir que la mobi­li­tat, a través dels busos i cot­xes pri­vats pot­ser va ser el punt més negre i menys sos­te­ni­ble de l’acte. Per d’altres oca­si­ons cal­dria tenir molt més en compte el tren, tant el tren con­ven­ci­o­nal com el TAV.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.