Opinió

la pluja fina

Canvi de sistema polític

El que farem és canviar-los un per un

És l'enèsim arti­cle que veig que el pre­si­dent del Par­la­ment, Ernest Benach, publica a la premsa tot par­lant de la neces­si­tat de rege­ne­rar la política. Poques solu­ci­ons con­cre­tes hi aporta, mal­grat tot, si no és una sub­til referència a la reforma elec­to­ral que tot­hom sap que no és el quid de cap qüestió. Una immensa quan­ti­tat de tinta es vessa pels papers de diari par­lant de des­a­fecció (com si tot fos culpa dels votants), de divorci entre ciu­ta­dans i polítics, de rege­ne­ració democràtica i de crisi del sis­tema (sense dir-nos en quin o quins dels òrgans i amb quin diagnòstic). Ens falta con­cre­tar i ens per­dem en gene­ra­li­tats en què tots estem d'acord, amb l'única diferència que el polític hi afe­geix l'adjec­tiu «pre­o­cu­pat». Els pre­o­cupa molt, diuen. Al pre­si­dent Mon­ti­lla el pre­o­cupa espe­ci­al­ment la des­a­fecció envers Espa­nya, i al pre­si­dent Benach el té angoi­xat la des­con­fiança reg­nant. Però qui són els qui van començar a dir-nos, amb parau­les i amb actes, que per al bene­fici del propi par­tit s'hi valia tot? Que els prin­ci­pis podien pas­sar a un segon pla per a pri­o­rit­zar les estratègies polítiques? Que pac­tes con­tra natura es podien fer sen­zi­lla­ment perquè la llei els per­met, o que les deci­si­ons es pre­nen perquè ho diu el par­tit gover­nant i punt, o que tot s'hi val per a des­truir l'adver­sari? No són pre­ci­sa­ment els polítics, i la seva premsa asso­ci­ada, els qui ens han donat a enten­dre que tot estava en venda i que no hi havia més interes­sos que els de sal­var els culs pro­pis i pro­pers? És estrany, doncs, que la gent hagi deci­dit fer exac­ta­ment el mateix?

La revolta que s'acosta no té a veure amb la reforma de la llei elec­to­ral ni amb el futur de l'Esta­tut, sinó amb un canvi d'estils i de cares. Ni la llei elec­to­ral ni l'Esta­tut no acon­se­gui­ran que els par­tits dei­xin de sem­blar màqui­nes de men­jar o màqui­nes d'acon­se­guir, que les elec­ci­ons sem­blin més una guerra entre meus i teus que no pas un debat de con­fron­tació d'idees i de vir­tuts, que cada dia més els polítics esde­vin­guin davant dels ulls gene­rals tota una classe: una classe amb pri­vi­le­gis, i cega i sorda davant de les deman­des dels votants. La revolta que s'acosta té a veure amb la consciència de classe, amb la consciència que els que no som polítics som una classe obli­dada o secundària. Tren­car això demana tren­car cares, tren­car cos­tums i tren­car llen­guat­ges. Con­sul­tes ciu­ta­da­nes? No: mirin Hereu. Humi­li­tat? No ben bé. El que volem no és que vostès canviïn, vejam si ho ente­nen d'una vegada: el que volem, i el que farem, és can­viar-los a vostès un per un. Pre­o­cu­pin-se tant com vul­guin.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.