Canvi de sistema polític

És l'enèsim article que veig que el president del Parlament, Ernest Benach, publica a la premsa tot parlant de la necessitat de regenerar la política. Poques solucions concretes hi aporta, malgrat tot, si no és una subtil referència a la reforma electoral que tothom sap que no és el quid de cap qüestió. Una immensa quantitat de tinta es vessa pels papers de diari parlant de desafecció (com si tot fos culpa dels votants), de divorci entre ciutadans i polítics, de regeneració democràtica i de crisi del sistema (sense dir-nos en quin o quins dels òrgans i amb quin diagnòstic). Ens falta concretar i ens perdem en generalitats en què tots estem d'acord, amb l'única diferència que el polític hi afegeix l'adjectiu «preocupat». Els preocupa molt, diuen. Al president Montilla el preocupa especialment la desafecció envers Espanya, i al president Benach el té angoixat la desconfiança regnant. Però qui són els qui van començar a dir-nos, amb paraules i amb actes, que per al benefici del propi partit s'hi valia tot? Que els principis podien passar a un segon pla per a prioritzar les estratègies polítiques? Que pactes contra natura es podien fer senzillament perquè la llei els permet, o que les decisions es prenen perquè ho diu el partit governant i punt, o que tot s'hi val per a destruir l'adversari? No són precisament els polítics, i la seva premsa associada, els qui ens han donat a entendre que tot estava en venda i que no hi havia més interessos que els de salvar els culs propis i propers? És estrany, doncs, que la gent hagi decidit fer exactament el mateix?

La revolta que s'acosta no té a veure amb la reforma de la llei electoral ni amb el futur de l'Estatut, sinó amb un canvi d'estils i de cares. Ni la llei electoral ni l'Estatut no aconseguiran que els partits deixin de semblar màquines de menjar o màquines d'aconseguir, que les eleccions semblin més una guerra entre meus i teus que no pas un debat de confrontació d'idees i de virtuts, que cada dia més els polítics esdevinguin davant dels ulls generals tota una classe: una classe amb privilegis, i cega i sorda davant de les demandes dels votants. La revolta que s'acosta té a veure amb la consciència de classe, amb la consciència que els que no som polítics som una classe oblidada o secundària. Trencar això demana trencar cares, trencar costums i trencar llenguatges. Consultes ciutadanes? No: mirin Hereu. Humilitat? No ben bé. El que volem no és que vostès canviïn, vejam si ho entenen d'una vegada: el que volem, i el que farem, és canviar-los a vostès un per un. Preocupin-se tant com vulguin.