Els 60 anys d’Astèrix

Complir 60 anys vol dir superar amb èxit diverses generacions, i en el cas dels gals rebels i sediciosos vol dir moltes més coses. De fet ells han sobreviscut a un fet que molt pocs personatges són capaços d’aconseguir: la mort d’un dels seus creadors, el guionista René Goscinny, i la pràctica jubilació de l’altre, el dibuixant Albert Uderzo, substituïts per Jean Yves Ferri, l’autor dels nous textos, i Didier Conrad, que fa els dibuixos. El seixantè aniversari es va celebrar amb una nova aventura que dona protagonisme absolut a les dones, força absents en les primeres històries: La filla de Vercingetòrix, que porta el número 38 de la sèrie i que també s’adapta als nous temps amb picades d’ullet al matrimoni homosexual i als corrents animalistes; i amb una obra singular que Salvat ha editat amb molta cura: Generacions Astèrix.

Al llarg d’aquestes sis dècades, per les vinyetes del còmic hi han tret el nas fent cameos personatges il·lustres com Charles Laugthon, The Beatles, Kirk Douglas, la parella Dupont i Dupont, Eddy Merckx, Sean Connery, Laurel i Hardy, Jacques Chirac i els mateixos Goscinny i Uderzo. Doncs bé, ara són els col·legues dels creadors els encarregats de plantejar el seu peculiar homenatge als personatges i de retruc als seus creadors, ja que Generacions Astèrix presenta el treball de 68 dibuixants d’arreu del món que aporten la seva visió íntima i personal dels guerrers gals i de les seves aventures i, en molts casos, de com van influir en la seva carrera professional.

Hi ha de tot, grans noms internacionals com Milo Manara; amics personals del duet creador, com és el cas de Pierre Cullifors Peyo, el creador dels populars i contemporanis Barrufets; artistes d’altres cultures com el coreà Kim Jung Gi; el conegut duet madrileny Gallego&Rey, i també un català, Oriol Malet. El llibre, a més d’un càlid i lluminós homenatge, és també la certificació d’una manera de fer, d’una certa marca d’identitat global que val la pena reivindicar. De fet, durant molts anys Astèrix i Obèlix, juntament amb Tintín i Lucky Luke, acompanyats d’altres de diguem-ne secundaris com els Barrufets o el Gran Visir Iznogoud, creat pel mateix Goscinny, van ser la punta de llança europea, la línia clara que competia, i en alguns casos guanyava, amb la poderosa i consolidada indústria americana.

Per això, a més de ser un bon objecte de regal, Generacions Astèrix podria ser també un magnífic document sociològic que posa de manifest la manera com els gals van entrar en la vida de molts nens que, anys més tard, acabarien convertint-se en creadors de personatges i d’històries i, d’una manera oberta i eclèctica, en continuadors d’una manera fer i d’una idea molt europea. Llarga vida a Astèrix i Obèlix!