El repte femení

A les mani­fes­ta­ci­ons de diu­menge pas­sat per rei­vin­di­car els drets de la dona s’hi va tro­bar a fal­tar una pan­carta que digués: “A la mani­fes­tació cri­dant, però a les urnes votant.” Perquè a les fites d’alli­be­ra­ment que reclama el movi­ment femi­nista no s’hi arri­barà només alçant la veu, que va bé per fer-se veure i sen­tir, sinó que farà falta una acció directa i deci­dida que trans­formi el con­text soci­o­polític que avui encara per­met la dis­cri­mi­nació de gènere i el tota­li­ta­risme mas­clista.

El canvi només vindrà a través de l’edu­cació en la igual­tat i de la pro­mul­gació de les lleis que la facin pos­si­ble i això només suc­ceirà si homes i dones s’impli­quen en la rei­vin­di­cació femi­nista fent pro­moció de les polítiques que les defen­sen, però sobre­tot si les dones són capa­ces d’actuar cor­po­ra­ti­va­ment. No s’avança en aquesta direcció donant suport als par­tits que per­me­ten o fomen­ten les esco­les que segre­guen per sexes; que pro­mo­uen cam­pa­nyes con­tra l’edu­cació sexual i con­tra la lliure decisió sobre la inter­rupció de l’embaràs; que rei­vin­di­quen la màquina de cosir com una arma d’alli­be­ra­ment; que cor­ren a home­nat­jar per­so­nat­ges popu­lars acu­sats d’asset­ja­ment, donant més valor a la noto­ri­e­tat que a la decència; que apli­quen refor­mes labo­rals que reta­llen els drets de les tre­ba­lla­do­res i per­pe­tuen la dis­cri­mi­nació de gènere; que assis­tei­xen impas­si­bles a sentències judi­ci­als dic­ta­des des de la tes­tos­te­rona... I si avui tot això encara és pos­si­ble és perquè quan s’ha introduït el vot a l’urna s’ha fet sense la mateixa consciència rei­vin­di­ca­tiva mos­trada al car­rer. I un apunt final, ja que fem la reflexió des de Cata­lu­nya: no és pos­si­ble defen­sar la lli­ber­tat de ser d’algu­nes per­so­nes sense defen­sar la de totes.