La història sovint ens aporta contradiccions curioses. Per exemple, durant la gran epidèmia de pesta bubònica que va assolar Europa al segle XIV, la Llombardia i la seva capital, Milà, van ser de les poques zones del continent que es van estalviar la mortal malaltia. Ara, en canvi, Milà i la seva regió són un dels focus principals a Europa de l’epidèmia del coronavirus SARS-coV-2, que des de fa setmanes, però no tantes com podria semblar, sacseja el món sencer provocant el pànic als mercats borsaris, al sector turístic mundial i entre les autoritats sanitàries d’arreu, que dubten sobre les mesures que han d’aplicar, però que bàsicament es preocupen que tot plegat no acabi col·lapsant els sistemes de salut, sobretot els públics. Que tots sabem que sempre són l’ase dels cops, aquí i a la majoria de països.

Aquests dies el debat és sobre si entre tots plegats no n’estem fent un gra massa. Si els mitjans de comunicació no estem contribuint a crear més alarma o si estem magnificant una epidèmia que, al final, diuen alguns, no deixarà més víctimes o més infectats que no pas la grip estacional que cada any ens afecta.

Soc dels que creuen que no, que no n’estem parlant massa, ni amb massa alarmisme (hi ha, naturalment, les excepcions de sempre, sobretot pel que fa a les televisions), perquè, i això ho estant dient des de fa dies molts experts, la Covid-19 no és com una grip normal, sinó més greu. Amb una taxa de mortalitat almenys vint cops més alta, tot i que encara falten molts estudis i analitzar més dades per poder-la calcular millor. El fet que, per exemple, no s’estiguin fent proves a molts possibles infectats (pel que sigui, perquè no es considera necessari o perquè els tests són cars) no està ajudant pas massa a aclarir la situació.

Els mitjans no podem amagar tampoc de cap manera les conseqüències que tot plegat està tenint en l’economia, amb avions a terra, milers de reserves cancel·lades, comandes en perill, subministraments que no arriben a les empreses i, sobretot, amb pànic a les borses. Per exemple, ahir van haver d’aturar un quart d’hora la borsa de Wall Street. L’índex Dow Jones queia com feia temps que no ho feia.

El diner és poruc i la por a allò desconegut s’encomana més que qualsevol virus. Però això no vol dir que els periodistes no ho hàgim d’explicar.