Notícia del coronavirus

La història sovint ens aporta con­tra­dic­ci­ons curi­o­ses. Per exem­ple, durant la gran epidèmia de pesta bubònica que va asso­lar Europa al segle XIV, la Llom­bar­dia i la seva capi­tal, Milà, van ser de les poques zones del con­ti­nent que es van estal­viar la mor­tal malal­tia. Ara, en canvi, Milà i la seva regió són un dels focus prin­ci­pals a Europa de l’epidèmia del coro­na­vi­rus SARS-coV-2, que des de fa set­ma­nes, però no tan­tes com podria sem­blar, sac­seja el món sen­cer pro­vo­cant el pànic als mer­cats bor­sa­ris, al sec­tor turístic mun­dial i entre les auto­ri­tats sanitàries d’arreu, que dub­ten sobre les mesu­res que han d’apli­car, però que bàsica­ment es pre­o­cu­pen que tot ple­gat no acabi col·lap­sant els sis­te­mes de salut, sobre­tot els públics. Que tots sabem que sem­pre són l’ase dels cops, aquí i a la majo­ria de països.

Aquests dies el debat és sobre si entre tots ple­gats no n’estem fent un gra massa. Si els mit­jans de comu­ni­cació no estem con­tri­buint a crear més alarma o si estem mag­ni­fi­cant una epidèmia que, al final, diuen alguns, no dei­xarà més vícti­mes o més infec­tats que no pas la grip esta­ci­o­nal que cada any ens afecta.

Soc dels que cre­uen que no, que no n’estem par­lant massa, ni amb massa alar­misme (hi ha, natu­ral­ment, les excep­ci­ons de sem­pre, sobre­tot pel que fa a les tele­vi­si­ons), perquè, i això ho estant dient des de fa dies molts experts, la Covid-19 no és com una grip nor­mal, sinó més greu. Amb una taxa de mor­ta­li­tat almenys vint cops més alta, tot i que encara fal­ten molts estu­dis i ana­lit­zar més dades per poder-la cal­cu­lar millor. El fet que, per exem­ple, no s’esti­guin fent pro­ves a molts pos­si­bles infec­tats (pel que sigui, perquè no es con­si­dera neces­sari o perquè els tests són cars) no està aju­dant pas massa a acla­rir la situ­ació.

Els mit­jans no podem ama­gar tam­poc de cap manera les con­seqüències que tot ple­gat està tenint en l’eco­no­mia, amb avi­ons a terra, milers de reser­ves can­cel·lades, coman­des en perill, sub­mi­nis­tra­ments que no arri­ben a les empre­ses i, sobre­tot, amb pànic a les bor­ses. Per exem­ple, ahir van haver d’atu­rar un quart d’hora la borsa de Wall Street. L’índex Dow Jones queia com feia temps que no ho feia.

El diner és poruc i la por a allò des­co­ne­gut s’enco­mana més que qual­se­vol virus. Però això no vol dir que els peri­o­dis­tes no ho hàgim d’expli­car.